Dia decisiu
li pot passar avui al Barça és que deixi de confiar en ell mateix. Ha d'aspirar
al màxim
No es tracta ara de recordar qui ja ho havia advertit o qui no, això que es podria perdre amb el Madrid i la Real, sinó que es tracta d'afrontar el que resta de temporada de la mateixa manera que fins ara, amb confiança i sabent-se un dels millors equips del món. Certament, avui el Barça se la juga en la Champions. I els adversaris volen treure profit psicològic del fet que només tingui tres punts i l'average a favor en la lliga. Caram, quin problema. És clar que seria molt millor conservar vuit o nou punts respecte al segon de la lliga, però ara ja no és així i es poden fer dues coses: llepar-se les ferides per allò perdut, o afrontar amb convicció els partits que queden per lluitar per l'objectiu, que no és cap altre que aconseguir el triplet.
Serà un fracàs no aconseguir-lo? No senyor, que per això tan pocs equips ho han aconseguit i alguns no ho han fet mai, tot i ser considerats dels grans d'Europa. No ho seria, de fracàs, però sí que ho seria no intentar aconseguir-lo, perquè era un objectiu i perquè el Barça arriba a aquest tram de la temporada amb possibilitats de guanyar-lo, cosa que els altres rivals directes de la lliga espanyola no poden dir.
Ara bé, el cervell també juga i el pitjor que li pot passar al Barça és que deixi de confiar en ell mateix. És cert, al llarg de la seva història, el Barça ha perdut lligues que tenia guanyades. Tothom recorda el segrest de Quini amb Udo Lattek a la banqueta, que li va costar la lliga del 82, quan tenia cinc punts d'avantatge i faltaven sis jornades. Però hauríem d'estar d'acord que els temps han canviat i que aquest Barça és diferent i està preparat per afrontar els més grans reptes. Deixem estar el dol per Cruyff i pensem com ell ho feia, amb optimisme. Hi ha tres títol en joc: per què el Barça no els pot guanyar?
Insisteixo que pot no ser així i que no suposaria cap hecatombe. És difícil, però el cap pesa tant com les cames. S'ha escrit que el Barça està cansant, que no pensa de la mateixa manera que durant gran part de la temporada. Si s'hagués aguantat el resultat a favor contra el Madrid, o a Anoeta hagués entrat alguna pilota com les que va tenir Messi, ningú no ho diria. Sí, sembla que les cames pesen més o que els rivals han clissat la manera de jugar del Barça de Luis Enrique, però també ho van fer amb el de Guardiola i l'equip va continuar guanyant.
El d'avui és un partit decisiu. Per continuar aspirant al triplet i, sobretot, per al cap dels jugadors i del cos tècnic. L'afició ja fa dies que pateix, d'acord amb l'ADN culer. Però l'equip té la paraula. No val la pena ara analitzar si hi ha un gran equip però no una bona plantilla. Ara tot això ja no val i són els tècnic els que hi han de pensar de cara a la temporada que ve. Ara cal afrontar els partits que queden amb els que hi ha. I, francament, aquest és un molt bon equip. Avui l'Atlético farà tot el que fa sempre i una mica més per derrotar el Barça. Correran molt, hi posaran el peu com mai i jugaran al límit com ho fan els equips de Simeone, i potser una mica més i tot. Però si el Barça és i vol ser el millor equip del món, haurà de superar aquesta por escènica que li volen fer venir. I si avui es classifica per a la Champions, el triplet continuarà sent l'objectiu.