L'altre dia, dilluns concretament, el Palau Blaugrana va viure un fet que no havia passat mai abans. S'hi han viscut grans gestes, exhibicions històriques, remuntades èpiques, tragèdies gregues. Però encara no s'hi havia vist un oxímoron. En tota la seva dimensió. M'explico.

Dilluns, 11 del matí. Partit oficial de la lliga Asobal. El Barça, invicte des de fa dos anys i a dues passes de ser campió, rep la visita d'un entregat Benidorm. Els dos clubs, per interessos d'agenda i, especialment, per prioritats, han ubicat el duel en una franja incomprensible per a una competició de primer nivell. Un dilluns al matí. És l'exemplificació perfecta de la decadència d'una lliga que perd una mitjana d'1,5 clubs per temporada durant els darrers vuit anys. Una realitat que, sovint, costa d'acceptar. Especialment des d'alguns despatxos organitzatius, amb poques finestres i molta olor de tancat, que es neguen a assumir que han comès errades greus i que ja no es gestiona la millor lliga del món. I ubicar un partit a les 11 del matí d'un dilluns suposa, finalment, l'acceptació d'aquesta realitat. Va ser el dia en què la lliga va entendre que havia perdut. Que era una competició menor i que estava tocada de mort. I això és d'una cruesa difícil d'imaginar.

La definició d'oxímoron, segons l'Institut d'Estudis Catalans és la següent: “Figura retòrica, variant de l'antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat.” Doncs això és exactament el que va passar al Palau Blaugrana. Una realitat de sentits oposats. El dia en què l'Asobal es mira al mirall i, per primer cop, s'accepta tal com és, reconeix que ja no s'agrada i que està al límit, la festa va ser de ca l'ample. Millor entrada de la temporada en partit de lliga. Vora 4.000 espectadors, quan la mitjana en lliga a Barcelona voreja els 900 aficionats per partit. I un públic més vital que mai i entregat a la causa. Un acord amb el consell escolar de la ciutat va portar 3.873 infants a vibrar amb el Barça. I el duel que va representar l'enterrament de l'arcaic balonmano español, va ser, al mateix temps, una festa infantil d'handbol i de barcelonisme. El primer oxímoron de la història del Palau Blaugrana.