Més que tres punts
El Barça necessita guanyar i l'Espanyol també ho vol fer. Derbi calent, segur. No hi ha mitges tintes. Els blanc-i-blaus tenen coll avall que estan salvats, però si se'n volen assegurar sense dependre de ningú altre, haurien de puntuar al Camp Nou. I no cal dir que el Barça necessita guanyar els dos partits que li resten de lliga. I que això és un partit de la màxima rivalitat en què no s'hi val l'equidistància. Per tant, voler la victòria d'uns és desitjar la derrota dels altres, com així ha de ser. I, és clar, les circumstàncies són les que són i tothom recorda el Tamudazo. Però és clar que si el Barça guanya els seus dos partits, serà campió. I que l'obligació de l'Espanyol és anar a puntuar al Camp Nou, encara que els culers puguin interpretar-ho com ganes de tocar allò que no sona. Doncs és així: l'Espanyol té tot el dret del món de voler amargar la vida al Barça, però també té l'obligació de fer-ho s'hi jugui o no alguna cosa. I el Barça ha de guanyar si vol ser campió de lliga. El Tamudazo va ser possible perquè el Barça de Rijkaard l'hi va permetre. Si hagués guanyat clarament, ningú recordaria aquell gol del capità periquito.
O sigui que plantejades així les coses, que cadascú faci la seva feina. Que els culers no se sorprenguin de la intensitat que puguin posar-hi els periquitos, perquè és normal que sigui així, que surtin al 120%. S'ha parlat moltes vegades de la supermotivació de l'Espanyol quan juga contra el Barça, però té tota la lògica del món i forma part de la raó de ser de l'Espanyol, de la mateixa manera que forma part de la raó de ser del Barça guanyar el derbi. Alguns diuen que l'Espanyol no juga amb tanta intensitat contra els altres grans equips de la lliga. No ho crec pas, el que passa és que l'Espanyol té les armes que té i de vegades es veu superat ràpidament pels equips que tallen el bacallà en la lliga. I que amb el Barça és diferent per allò de la rivalitat. Doncs mirin, sabent això, que l'Espanyol farà tot el possible per amargar la vida al Barça, la feina dels blaugrana és evitar-ho. Si surten amb un punt més d'intensitat que l'Espanyol, doncs tenen moltes oportunitats de guanyar el partit i de fer-ho clarament.
En aquest partit caldrà tenir en compte moltes coses. La tranquil·litat dels periquitos i l'obligació de guanyar dels culers. No voldria parlar de l'arbitratge, perquè el millor que podríem dir del col·legiat del matx, és que no sigui necessari valorar-lo en les cròniques. Però es presenta un partit apassionant, un derbi del qual es parlarà molt de temps. Caldrà veure el perquè. Aquest any, el Barça ha eliminat l'Espanyol de la copa i s'ho va haver de treballar.L'Espanyol sortirà al camp amb la voluntat de donar una alegria als seus seguidors, que han patit prou aquesta temporada i que no estan gens contents amb el seu equip ni amb el seu entrenador. I sabent que hi ha la mirada del president xinès (o de la seva gent) fixada en tots i cadascun d'ells. I el Barça sap que no pot fallar, que els tres punts són imprescindibles per guanyar el títol o per tenir totes les possibilitats a favor de fer-ho l'última jornada a Granada, en un altre partit d'alta tensió. Saben quina és la millor manera que té el Barça d'evitar un Tamudazo? Doncs assegurar el resultat sense esperar als últims minuts. És a dir, sortir a guanyar i a buscar un avantatge suficient per no haver de patir.