Si hi ha alguna cosa que el Barça té i els seus rivals pel títol de lliga no és la temuda pressió. El Real Madrid i l'Atlético van donar el campionat per perdut fa temps i gràcies a aquelles tres inesperades derrotes del Barça s'han trobat amb la possibilitat de guanyar un premi, i no menor, inesperat tot just fa unes setmanes. Per acabar-ho d'adobar els dos equips estan classificats per a la final de la lliga de campions i no tenen, d'entrada, cap necessitat urgent de guanyar aquesta lliga. Així doncs, el Barça s'ha trobat en un punt en què només pot “perdre” la lliga, perquè tothom –els seguidors culers els primers– ja la donava per descomptada. Jugar amb aquesta pressió afegida els dos últims partits és molt perillós perquè qualsevol errada et pot posar en el camí del precipici.

Ara bé, la pressió no només afecta els esportistes de forma negativa, també pot ser un factor positiu. Els jugadors del Barça sortiran demà amb un estat de tensió molt més alt que si el partit no tingués cap rellevància esportiva. Això et permet un plus d'energia respecte del rival, en aquest cas l'Espanyol, un equip que ja té la feina feta. L'afició també és conscient que aquest partit no és com qualsevol altre i també es mentalitza més a l'hora de donar suport a un equip. Ni una cosa ni l'altra, amb tot, asseguren els tres punts. La pressió, si s'utilitza bé, et fa volar; si no, et pot enfonsar.