Abans de la fi de l'emoció del final de la lliga i ara de l'interès que s'enceta per la final de copa, el tema, per als seguidors del Barça, era comentar el bon llegat que ens ha deixat Johann Cruyff. Jo hi he trobat, però, un gran oblit. Penso que els encerts de Cruyff, en especial en la seva etapa d'entrenador, no haurien estat els mateixos sense la col·laboració de Carles Rexach. Ja en la seva etapa de jugador com a còmplice, company d'habitació en els desplaçaments i aprovisionador de passades al camp, la seva aportació era de notable alt. Quan tornem a revisitar els partits que han fet història, sobreposant-se a la seva fama –atiada per ell mateix– de jugador mandrós, sorprèn encara la quantitat de pilotes que passaven pels seus peus. Com a migcampista escorat a la dreta, bona part del joc i no poques rematades o gols decisius sorgien de les seves botes. I a la banqueta, les decisions entre Cruyff i Rexach eren sempre compartides i moltes suggerides pel noi de Pedralbes. Penso que la complicitat entre tots dos era de més alt grau encara que la que tenien Pep Guardiola i Tito Vilanova. I quan va haver de suplir Johan per un infart, va guanyar tots els partits i, després, quan Cruyff va ser acomiadat abans d'acabar la lliga, va mantenir el nivell fins al final. En les noves etapes com a tècnic del primer equip se li va sobreposar el rol de noi de la casa, que acceptava batallar amb els jugadors que el club, mogut per interessos diversos, li proporcionava més que no pas encastellar-se amb un projecte ambiciós fitxant els millors del món amb l'escàndol dels diners que això comporta. La cirera del pastís és haver donat el vistiplau decisiu per al fitxatge d'un nen per a la Masia que es deia Messi.

Fa pocs dies, el mestre Rexach, en un programa de la xarxa que presenta Toni Guerrero, encara ens donava una lliçó històrica de futbol, quan definia com havia canviat la competició des dels seus temps de jugador fins ara. Va esmentar cinc o sis raons afavoridores del bon joc, jo ara només recordo la millora de la gespa, i també va assenyalar com a clau donar tres punts per guanyar i el fet de televisar els partits, de manera que les jugades sancionables ja no es poden amagar i els errors arbitrals queden palesos.