La final de la copa de futbol d'aquesta temporada es va començar a jugar molt abans que Del Cerro Grande fes el xiulet inicial i també es va continuar jugant després que l'àrbitre madrileny donés el partit per acabat. La polèmica sobre si els aficionats del Barça podien o no portar banderes estelades es va acabar quan divendres un jutge ho va permetre. Al Vicente Calderón els aficionats van poder lluir les seves estelades i la delegada del govern espanyol va poder comprovar de primera mà que aquest fet no generava cap mena de violència.

El que sí que van generar les estelades va ser una realització televisiva de Mediaset molt barroera, en què els responsables van intentar amagar el que passava a les grades. Si no es veu, no existeix, deurien pensar. I a més de posar al màxim el volum de la megafonia quan va sonar l'himne espanyol, per tapar la xiulada, es va ignorar l'afició blaugrana perquè no es veiessin les estelades. Per als espectadors de fora de l'Estat espanyol deuria ser curiós veure un partit en què només es mostrava una de les dues aficions.

Tot plegat, la lògica conseqüència del procés iniciat per Concepción Dancausa. Primer, una prohibició. Després, censura. I encara resta la tercera part, la de les possibles querelles per la xiulada a l'himne espanyol. Perquè encara que volguessin amagar-la, la van sentir i la volen fer pagar.