El model
el model, però evolucionant-lo, i la clau de l'èxit serà fitxar els jugadors adequats per a la manera com
es vol jugar
La Champions del Madrid ha deixat un pòsit d'amargor al que s'ha de considerar una temporada molt bona del Barça. Lliga i copa guanyades: què més hauríem volgut en els anys de sequera! És veritat, però, que l'èxit del principal rival pot amargar-ho, perquè encara que el Barça ha encadenat uns anys de títols i des de Cruyff es va començar a canviar de mentalitat, l'ADN blaugrana ja les té, aquestes coses, i encara està massa pendent del que fa el Madrid. La història dirà que el Madrid va guanyar la Champions i és veritat. Però els que tinguin memòria hauran de recordar la manera com la va guanyar, amb un calendari increïble i, en la final, amb un rival que va fallar un penal en el partit i un en la tanda final, i un gol dels blancs marcat en fora de joc. Coses del futbol, diran alguns. ADN madridista, pensem molts d'altres.
Passat tot això, és hora de parlar del futur. Que fa temps que els tècnics del Barça hi pensen és cosa sabuda, i quan coneguem els noms dels jugadors que finalment s'incorporaran al club, es podrà valorar el potencial de la plantilla. Ara és el moment de fer les coses bé. Cobrir les baixes de manera adequada. Certament, cal fitxar grans jugadors, però l'experiència indica que la clau és fitxar grans jugadors que siguin adequats per a l'equip. Hi ha exemples clars de grandíssims jugadors que no s'han adaptat a la filosofia del Barça i és bo tenir-ho en compte. Calen bons jugadors, perquè la plantilla s'ha de completar i millorar, però els que han de venir s'han d'adaptar al model i no al contrari.
Ha estat aquest model Barça, del qual parlaven Roura i Altimira en aquest diari, el que ha portat el club als èxits. I és aquest model el que cal preservar per damunt de tot: de modes, d'entrenadors i de comparacions amb el Madrid. Recorden que no fa pas tants d'anys hi havia qui defensava el fitxatge de Mourinho per al Barça pels títols que havia guanyat? Afortunadament no va venir i l'aposta valenta de Laporta va portar Pep Guardiola al primer equip. Els equips de Mourinho són això, equips de Mourinho. El Barça ha de tenir equips que siguin del Barça. És evident que cada entrenador ha d'aportar coses noves al model i sens dubte Tito ho hauria fet de manera valenta. La maleïda malaltia ho va impedir. Ho ha fet Luis Enrique. Aquests dos darrers anys farcits de títols i de bon joc, hem reconegut el model Barça encara que molt canviat respecte de les etapes anteriors. Era el que tocava. I cal pensar que l'evolució continuarà.
Ho sabrem quan es facin públics els fitxatges. Aquesta serà la clau d'una tercera temporada de Luis Enrique que, per les exigències del Barça, ha de ser d'èxit. Perdre com es va perdre en la Champions ha fet mal, però de les derrotes i dels errors cal aprendre'n. I el Barça, l'any vinent, té un gran repte. Aconseguir el que no ha pogut fer aquesta temporada. Com sempre. Hi ha uns jugadors fixos que són garantia de continuïtat en els èxits i del que es tracta, tot i que hi ha molts equips a Europa amb molts de diners per fitxar, és d'encertar en els relleus, configurar una plantilla més compensada i fer evolucionar el model per tornar a lluitar pel triplet.