Parlàvem la set­mana pas­sada en aquest mateix espai de les difi­cul­tats de Robert Fernández per con­fe­gir una plan­ti­lla com la que somien Luis Enri­que i ell mateix. En set dies, el bar­ce­lo­nisme ha pres consciència de la rea­li­tat obser­vant com noms com Ibra­hi­mo­vic, Sto­nes, Laporte, Gun­do­gan, Lewan­dowski, Alaba, Pja­nic, Pogba... es vin­cu­la­ven a molts clubs d'Europa, però no al Barça. Amb els blau­grana s'asso­cien fut­bo­lis­tes com Mar­quin­hos, Umtiti, Nolito, Azpi­li­cu­eta, João Can­celo, Kryc­howiak, Gameiro, Denis Suárez... que, dei­xeu-m'ho dir, són molt bons, però mai els pri­mers d'una llista ideal que podria fer qual­se­vol direc­tor espor­tiu del món per a clubs top. L'estiu serà llarg, amb la copa Amèrica, l'Euro­copa i els Jocs Olímpics pel mig, tor­ne­jos que aca­ben tra­ient de l'ano­ni­mat fut­bo­lis­tes de tot arreu i ensor­rant-ne d'altres més cone­guts, incre­men­tant i rebai­xant preus i can­vi­ant pri­o­ri­tats de pre­si­dents amb afany de glòria. Per a Robert, per al Barça, no serà dife­rent.

Si aquest estiu el Barça no pogués moure cap fitxa, igual­ment començaria la tem­po­rada com a gran aspi­rant a reva­li­dar el doblet i també a gua­nyar la lliga de cam­pi­ons. És l'avan­tatge de tenir Messi, Ney­mar i Suárez. Són tan bons que ho con­di­ci­o­nen tot. I tot vol dir tot. Els títols, sense dubte, però també les polítiques del club. Per exem­ple, I'econòmica. I la de fit­xat­ges. Man­te­nir-los és car, però cal man­te­nir-los com sigui. I també Piqué, Ini­esta i Ser­gio. No hi ha debat aquí. Pot­ser n'hi hau­ria una mica més obser­vant amb sor­presa el tra­di­ci­o­nal mis­satge pre­cari de la junta direc­tiva a l'hora de reforçar l'àrea espor­tiva, però, al mateix temps, mera­ve­llo­sa­ment esplèndid en l'àmbit del totxo. Són mis­te­ris que per­du­ren i es repe­tei­xen en el temps.

El Barça no té diners ni, pot­ser, una gran neces­si­tat de gas­tar-los per por­tar estre­lles. Ja en té mol­tes i, segu­ra­ment, bona part de les millors. Però és evi­dent que les plan­ti­lles del fut­bol pro­fes­si­o­nal dels equips que aspi­ren a tot han de ser de 25 fut­bo­lis­tes perquè el calen­dari és atapeït i mai se sap quan­tes sor­pre­ses els espe­ra­ran en una tem­po­rada. El Barça 2015/16 ha dis­po­sat de 24 juga­dors, dels quals Dou­glas i Masip no han estat uti­lit­zats: 22. San­dro, Bar­tra i Alves ja estan fora: 19. Adri­ano, Ver­ma­e­len i Munir no comp­ten gaire (si és que seguei­xen...): 16. Això, donant per bona la idea que Aleix Vidal i Arda seran uti­lit­zats el curs que ve amb nor­ma­li­tat per Luis Enri­que. Han d'arri­bar un cen­tral i un davan­ter, així que 18. Algú creu que amb aquesta xifra el Barça, encara que tin­gui Messi, Ney­mar i Suárez, pot supor­tar la tem­po­rada amb èxit? Molt difícil. O millor, un altre any, impos­si­ble.

Atesa aquesta situ­ació es pot ser generós en l'opinió en gai­rebé tots els àmbits. Només n'hi ha un que no: el plan­ter. Com pot ser que amb la gran inversió que es fa l'esce­nari que es plan­teja no ofe­reix pos­si­bi­li­tats d'ascens de cap pro­mesa? Com pot ser que el filial i els dos equips juve­nils esti­guin tan debi­li­tats? Què és el que no s'ha fet bé? Algú pot res­pon­dre? O, com deia el savi, “la solució és difícil perquè els que manen no saben per què gua­nya­ven abans i tam­poc per què per­den ara”? És incom­pren­si­ble que la cadena s'hagi tren­cat. I ter­ri­ble per als interes­sos del Bar­ce­lona, perquè la Masia sem­pre ha repre­sen­tat l'ànima de tots els equips gua­nya­dors. Sense diners i sense ànima. El futur del Barça en joc.