Ante Tomic i la necessitat de guanyar
La temporada és interminable i Tomic n'és un bon exemple. Va començar jugant escandalosament bé, va flaquejar de manera escandalosa durant tres mesos i acabarà jugant que és un escàndol. Es veu en les estadístiques d'esforç i es veu en el seu joc amb les mans.
“El joc de passada és la nostra identitat. Som un equip que amb la passada genera molt”, recorda Xavi Pascual a qui se'l vulgui escoltar. És així, particularment quan Tomic està bé. Pascual sempre ha defensat que els seus equips necessiten un bon quatre per jugar bé. Agafat al talent de Tomic, el magnífic treball que amb el temps ha fet el tècnic de Gavà amb el croat i el seu joc de mans, fa que avui Pascual necessiti un bon cinc per tal que els seus equips juguin bé. Amb Tomic divisant espais i traçant angles des del tir lliure, el joc sense pilota del Barça és assortit i ric. Hi ha velocitat i dinamisme atacant defenses organitzades, les inversions es fan i fan mal, s'aireja la zona i es dilata la pissarra. L'equip respira i les assistències directes del pivot es multipliquen. Dimecres van ser 8 i Tomic surt avui a 4,3 per partit, en aquestes eliminatòries pel títol. I només 0,7 pilotes perdudes. És la importància d'estar físicament bé, de sentir-se fort i vigorós, amb ànim. És el play-off d'Ante Tomic.
Es veu en el joc de mans i també en les pilotes recuperades, en l'anticipació defensiva i en el rebot, en les estadístiques d'esforç. En el rebot d'atac és on es veu especialment. Quan un cinc com Tomic va al rebot ofensiu vol dir que se sent molt i molt fort, prou per carregar-lo dominant les inèrcies de la seva fatiga (i no cometre faltes en atac) i, agafant-lo, evitar que el seu defensor busqui castigar-lo corrent la transició ofensiva. Les cames de Tomic tenen energia i això es veu també en les faltes que comet i en les faltes que rep: 2 per 5 de forçades, en aquest play-off. Encara més, s'observa comparant-les amb les que cometia i les que rebia al gener, al febrer i al març quan per algun motiu impenetrable jugava amb el tanc buit: 2,9 de seves i 2,6 de provocades. Volia i no podia. Com una papallona entre elefants, per mediocre que fos el rival aquest li pujava a collibè i Tomic era incapaç de guanyar-li la posició. Van ser els tres mesos que van hipotecar el Top 16 del Barça. Ara és diferent. Una dada de la semifinal contra el Baskonia: en els 93 minuts que Tomic va ser a la pista, +66 per al Barça. En els 72 que no hi va ser, -18 per al Barça.
Els anys van passant i els anys no perdonen ningú. Amb el Barça agafat al talent de Tomic, amb Pascual fent jugar bé el seu equip aferrat a les cames i a les mans de Tomic, la copa del 2013 i la lliga del 2014 és tot el que s'ha recollit. Una copa i una lliga en tres temporades i el que ja ha passat d'aquesta, que és quasi tota. “És la desena final seguida de lliga del Barça!”, etzibava la periodista a Tomic segons després d'eliminar el Baskonia. “I quantes de guanyades?”, responia el croat amb la seva característica cara, entre innocent i de pretext.
La final va 1-0 però pinta que això va per llarg. I el millor Tomic mai vist, el que no va ser inclòs en cap dels cincs ideals de l'ACB, el que ha renunciat a jugar aquest estiu amb la seva selecció perquè sap que els seus genolls necessiten parar, té una necessitat: guanyar.