L a no-inclusió d'Andrés Ini­esta en el millor onze de la pri­mera jor­nada de l'Euro­copa va ser l'enèsim i cla­morós exem­ple de la inca­pa­ci­tat de les estadísti­ques per expli­car el joc en ter­mes abso­luts. Acon­se­guir l'encaix entre els números i l'essència del joc és tan impro­ba­ble com enca­bir la figura del qua­drat en el forat des­ti­nat al cer­cle en un tren­ca­clos­ques.

Fixem-nos, per exem­ple, en el recompte de pas­sa­des. Es con­si­de­ren pas­sa­des bones les que arri­ben als peus d'un com­pany d'equip. Diguem-ne, doncs, que s'exi­gei­xen els mínims, perquè no és valora la qua­li­tat de la pas­sada: no és el mateix fer-la al pri­mer toc (quan és neces­sari) a un com­pany des­mar­cat, que fer-la després de qua­tre tocs i que el des­ti­na­tari sigui un juga­dor que està pres­si­o­nat per dos o tres con­tra­ris a un pam de la línia de banda i, com a con­seqüència, és pro­ba­ble que acabi per­dent la pilota. Per enri­quir mínima­ment una mica aquesta estadística –tot i que no és la solució, però sí que esde­vin­dria una eina més útil – seria interes­sant reco­llir el tant per cent del nom­bre de pas­sa­des que superen línies de pressió del rival en ver­ti­cal o en dia­go­nal.

Si con­ti­nuem pre­nent com a referència l'Euro­copa, molts dels juga­dors que estan ren­dint a un gran nivell encapçala­rien el rànquing d'una clas­si­fi­cació de més pas­sa­des que tren­quen línies. Hi tro­baríem els mig­cam­pis­tes més des­ta­cats del tor­neig com, evi­dent­ment, Ini­esta, Luca Modric, i Toni Kroos, però també Jérôme Boa­teng, com­pany de Kroos a la selecció ale­ma­nya, o a l'italià Leo­nardo Bonucci. Aquests dos últims, tots dos cen­trals, del Bayern de Munic i de la Juven­tus, res­pec­ti­va­ment, han donat autènti­ques lliçons durant tota la tem­po­rada en aquest tipus de pas­sa­des. Per fer-ho, però, a part de la seva qua­li­tat tècnica i la seva bona lec­tura del joc, neces­si­ten que l'estruc­tu­ració de les línies de mit­jos i davan­ters que tenen al davant per­meti que hi hagi una cor­recta cre­ació i ocu­pació dels espais perquè es pro­du­eixi la pas­sada que ha de tren­car el dis­po­si­tiu defen­siu del rival. Això implica que l'equip ha d'estar tàcti­ca­ment molt ben tre­ba­llat. Perquè és neces­sari fer bas­cu­lar l'entre­mat defen­siu amb can­vis d'ori­en­tació per espe­rar que sor­geixi l'espai i el moment oportú per fer la pas­sada; també és neces­sari tenir tre­ba­lla­des les acci­ons que ens per­me­tin fer-la per terra entre línies o per dalt en llarg: o sigui, s'ha de dis­po­sar de davan­ters que sàpiguen lle­gir els espais que es gene­ren entre els cen­trals i els mit­jos con­tra­ris per venir a rebre i dei­xar de cara per a la incor­po­ració dels mig­cam­pis­tes. I aquests també han de saber inter­pre­tar quan s'han d'incor­po­rar des de la segona línia apro­fi­tant les zones que que­den lliu­res després dels des­mar­cat­ges de suport que fan els pun­tes. És un tre­ball d'equip immens, que, fins i tot comp­tant les pas­sa­des que superen línies, és ina­bas­ta­ble a l'hora de quan­ti­fi­car en paràmetres estadístics.