El futbol no és així
no pertany
al futbol, sinó
a la societat
L'Eurocopa de futbol no està sent notícia pel futbol. Fins ara, la barra de ferro, la coça al cap, la bengala, la batussa urbana i els balanços de víctimes i detinguts han estat més protagonistes que la pilota, els futbolistes, els gols i l'espectacle. Pot ser que el futbol sigui culpable de no donar grans titulars en relació amb l'espectacle, vist com predominen els plantejaments físics i tàctics molt per damunt del culte al talent i al futbol ofensiu. Pot ser que el futbol sigui culpable d'esprémer tant els futbolistes durant llargs mesos de dura competició que impedeixen veure'ls en la seva millor versió. Pot ser, fins i tot, que el futbol sigui culpable de restar emoció competitiva amb una fase de grups en què es classifiquen 16 dels 24 equips participants. Però el futbol no té res a veure amb les imatges que han omplert els espais informatius durant els primers dies d'aquesta Eurocopa. El futbol no són escamots de russos entrenats en la lluita cos a cos; ni grups de joves anglesos alcoholitzats fent escarni de persones que demanen almoina; ni ultres d'ideologia neonazi, que poden venir d'Hongria, de Croàcia, de Rússia, d'Alemanya, d'Àustria o d'Espanya, per exhibir el seu culte a la violència o a la raça. La UEFA podria fer alguna cosa més; per exemple, podria deixar d'entretenir-se a perseguir la llibertat d'expressió i el respecte a la democràcia que representen les estelades del Camp Nou i castigar amb més duresa la connivència amb els grups de violents instal·lats dins o al voltant dels estadis. Però el futbol no té res a veure amb la misèria humana d'un individu llançant una coça al cap d'un altre estabornit i indefens en un carreró. Aquesta imatge icònica de la cara negra d'aquesta Eurocopa té molt més a veure amb la deshumanització de la societat; amb el drama d'Idomeni, amb el pes d'una crisi descarregada sobre la gent i amb el populisme i la xenofòbia que guanyen quota electoral a Europa. Res a veure amb el futbol.