La base del somni
Va tornar a passar: per tercer cop en quatre anys, per quarta vegada en tota la història, el Girona FC es va quedar a les portes de la primera divisió. Com havia passat contra l'Almeria quan Rubi era a la banqueta gironina, i com va passar l'any passat, ja amb Pablo Machín dirigint el Girona, es va deixar escapar la promoció d'ascens. Va ser molt més dur el curs passat, quan un gol en el temps afegit va impedir l'ascens directe, però Déu n'hi do el cop moral de perdre a casa contra l'Osasuna després d'haver superat el Còrdova en primera instància. El somni de veure competir oficialment a Montilivi els millors equips de la lliga espanyola es va esvair. Però la sensació és que aquestes dues vegades darreres no ha estat ni la sort, ni la generació espontània d'un equip en què ha funcionat tot el que ha portat el Girona a les portes de primera. Ha estat la feina ben feta. Al darrere del Girona hi ha, certament, una empresa de la qual sabem poques coses, però la certesa que qui ho gestiona tot plegat és gent de futbol i una empresa amb ganes de fer les coses bé. Un president com Delfí Geli, que és la imatge del club, i executius que el fan rutllar i que ofereixen als professionals les eines necessàries per fer bé la seva feina. Ho deia fa poc el secretari tècnic, Quique Cárcel: les coses s'estan fent bé.
Per això darrere del cop moral de quedar-se a la segona A, categoria en què competirà per novena temporada consecutiva, hi ha el convenciment que s'estan bastint les estructures per aconseguir que el Girona acabi pujant a primera divisió i que ho faci amb la voluntat de quedar-s'hi. És a dir que hi hagi una base seriosa que no sigui ni un jugador, ni un entrenador, ni un president, sinó una empresa sòlida que faci una aposta. Que hi hagi el nom de Pere Guardiola al darrere és una garantia, com ho és l'acord implícit o explícit amb el Manchester City. Farà falta un any, o potser dos, o vés a saber si tres, però treballant seriosament l'ascens a primera serà una realitat. Pujar per quedar-s'hi, perquè no serveix de res fer un projecte per dir que has arribat a primera i tornar a baixar l'any següent. El que es pretén és pujar per marcar-se després objectius més ambiciosos, amb jugadors joves, de futur per als grans clubs europeus. Per fer tot això hi ha d'haver tres coses bàsiques: primer de tot l'estabilitat. Per fer un projecte sòlid hi ha d'haver aquesta cosa que pocs clubs tenen i de la qual el Girona dels darrers anys no podia pas presumir. Estabilitat com a sinònim de seriositat en els pagaments i en tots els altres aspectes del club. Hi ha d'haver també estructura: professionals reconeguts als quals se'ls doni temps perquè la seva feina doni fruits. I també cal una ciutat esportiva per poder entrenar bé el primer equip, els filials i el futbol de base. Hi ha noms ara mateix al Girona que han passat pel futbol de formació i que són garantia al primer equip. Creure en el futbol de base és donar als seus responsables els mitjans i el temps necessari per fer la seva feina.
Tot això sembla encarrilat, però no oblidem que estem en el món del futbol. Ara bé, si es persisteix, si el Girona continua fent la feina ben feta, no quedarà lluny el dia que tornarem a parlar que pot arribar a primera divisió.