Messi

Ara el tema és saber si fa marxa enrere i recon­si­dera el que va dir en calent o s'hi manté ferm. La decepció i el fet de ser eli­mi­nat de la copa Amèrica el moti­ven a voler tan­car la seva etapa a la selecció argen­tina. Ja en té prou. Està esgo­tat men­tal­ment. El blau­grana és cons­ci­ent que l'equip argentí no l'acom­pa­nya. La gene­ració de fut­bo­lis­tes argen­tins que l'envol­ten no inter­pre­ten el seu fut­bol. Està des­es­pe­rat. Li agrada jugar a fut­bol, i amb l'Argen­tina d'aquests últims anys no ho ha pogut fer. Ha per­dut qua­tre finals i sovint han per­so­na­lit­zat les der­ro­tes en ell. No li han per­do­nat les der­ro­tes mirant de reüll i recor­dant-li el que gua­nya i el que ha gua­nyat amb el Barça. És un mal­viure cons­tant.

Mara­dona, que mai se sap, segons el dia, si valora Messi pel que ha fet o li retreu ober­ta­ment el que no ha fet, pretén convèncer el blau­grana que es des­di­gui i que no renunciï a la selecció argen­tina, de la qual ja és el màxim gole­ja­dor de la història. Messi no té amb Mara­dona una lluita per veure qui és més guapo o més alt. Sap i és cons­ci­ent que l'ascendència de Diego Armando Mara­dona a l'Argen­tina mai no l'ha tin­guda ell. I li han recor­dat sovint. I li han fet mal recor­dant-li que té un deute etern amb l'Argen­tina. No ha gua­nyat res. Res vol dir un mun­dial o una copa Amèrica. Mara­dona, sí. En el seu currículum argentí fins ara només hi ha pogut incloure un mun­dial sub-20 i una meda­lla d'or en uns Jocs Olímpics. Amb el Barça té un gra­pat de títols.

Els que no l'esti­men ni l'han esti­mat a l'Argen­tina ara li recla­men que defensi la samar­reta. Que no aban­doni. Que con­tinuï. No volen accep­tar la renúncia que ha anun­ciat Messi. Els que sem­pre l'han con­si­de­rat un estran­ger al seu país no accep­ten que renunciï a la selecció. Con­tra­dic­to­ris. Ara, a l'Argen­tina, li recor­den que l'esport té uns valors i que ell els repre­senta. I que no ho ha d'obli­dar mai. Que és una referència per a molts joves i que l'argu­men­tació que només val gua­nyar i desis­tir en la der­rota no és un bon exem­ple. A Messi li diuen que està obli­gat a fer peda­go­gia. A pre­di­car amb l'exem­ple. Messi és exem­ple per a tot. I per a tot­hom. Pot­ser amb aquest anunci públic, Messi es fa valer. Alguns comen­ta­ris­tes, tot just aca­bar-se el par­tit, ja van dir que mai li per­do­na­rien l'errada del penal en la final de la copa Amèrica. Messi no pot fallar mai. Molta exigència i poca con­si­de­ració. Ara aquests matei­xos li recla­men que no marxi. Que no pot mar­xar. Que és patri­moni dels argen­tins. Han tibat molt la corda i la renúncia de Messi no es pot con­si­de­rar com que s'espolsa la res­pon­sa­bi­li­tat. És un acte per dei­xar enrere que el con­tinuïn renyant per totes les coses dolen­tes que pas­sen en el fut­bol argentí, que vol dir no gua­nyar títols, i per estal­viar-se d'escol­tar segons quins comen­ta­ris mai favo­ra­bles a ell. Messi va dir que no. Dol­gut i plorós. Ara volen que digui que sí. Som­ri­ent i con­tent. El tro­ba­ran a fal­tar.