A hores d'ara, si passeges pels voltants del Camp Nou, veuràs que les portes del Palau Blaugrana estan tancades. Hauria de posar-hi “tancat per reformes”, però no hi ha cap cartell. A dins, en canvi, es treballa intensament anunciant cessaments i dimissions previsibles. Mai sabràs si són per convicció o per necessitat, però queden pocs dubtes que es fan canvis obligats. Tothom pot estar d'acord a fer fora Xavi Pascual, Marc Carmona i que plegui Joan Creus. Una altra cosa és el que es faci a partir d'ara.

En l'àmbit de seccions, la temporada a can Barça no ha estat bona. L'hoquei sobre patins i l'handbol, amb més o menys matisos, passen el tall, però en el cas del bàsquet i el futbol sala, queden molt lluny de l'aprovat. Per això, la directiva, desconec si per populisme o per convicció, ha decidit posar el punt final a l'etapa de Xavi Pascual al bàsquet i de Marc Carmona al futbol sala com a entrenadors del primer equip. Amb això s'aconsegueix apaivagar un estat d'ànim generalitzat als budells del Palau. El cicles s'acaben i havia arribat l'hora d'un canvi. Seguir obstinat a no fer-lo podia suposar que els mocadors, en lloc de mirar a la banqueta, miressin a la llotja. I això mai, ja ho sabem. El públic, tranquil, i la directiva, contenta. Tothom hi surt guanyant. Fins aquí, tot en ordre. Però m'agradaria anar una mica més enllà. Primer, de cara als aficionats. En els dos casos, Pascual i Carmona, parlem d'uns dels millors entrenadors de la història de les seves respectives seccions. O dels millors, directament. I a més, parlem de dos culers de cap a peus. Homes de club. Com a afició i com a club, cal ser agraïts. Al cap i a la fi, el Barça és més que un club, no? I de cara a la directiva, un detall més. Potser anunciar destitucions i canvis serveix per apagar el foc, no ho discuteixo, però la feina de veritat, ve ara. Les decisions que es prenguin seran les que marquin l'esdevenir d'unes seccions obligades a guanyar. Tothom pot estar d'acord que toca un canvi, però sobre quin ha de ser ja hi ha més divergències. La unanimitat només vindrà de la mà dels títols. La pilota no està a la teulada, està al seu despatx.