El nou entrenador de l'Espanyol és ja alguna cosa més que el tècnic del primer equip. Quique Sánchez Flores ha portat dos jugadors de la seva confiança, el porter Roberto i José Antonio Reyes, dos veterans que han coincidit amb l'entrenador madrileny en el passat.

És normal que es vulgui assegurar la disposició de futbolistes que coneix per iniciar un projecte nou en un nou club. Però genera desconfiança que altres noms que apareixen en l'òrbita blanc-i-blava tinguin el mateix denominador comú, veterans que han jugat a les ordres de Quique Sánchez Flores, Mario Suárez i José Manuel Jurado.

Sense dubtar del salt qualitatiu que faria l'equip amb aquests fitxatges, em pregunto què pinta el director esportiu Ángel Gómez en aquesta planificació d'il·lustres exjugadors de la lliga. És clar que Quique ha assumit el rol de mànager general i deixa en un segon terme el director esportiu, que passa a ser un simple secretari tècnic. Un fet que col·loca el club en una situació compromesa, ja que si la cosa no funciona i es perd la confiança en l'entrenador, ell marxarà, però els jugadors no necessàriament.

Sóc de la idea de definir clarament les atribucions de cadascun dels membres de la parcel·la esportiva i d'etiquetar cada empleat amb el nom concret que defineixi el seu càrrec, i si els jugadors que han de venir els tria l'entrenador, que quedi clar i se n'assumeixin les responsabilitats.

M'ha agradat la posada en escena del nou president en la junta general: dirigint-se als accionistes demanant-los suport tot i que no el necessita perquè ja té el control absolut del club, i lloant la unitat retrobada vaticinant un futur brillant per al club.

No m'ha agradat el pas enrere de Genètica Perica, que, en veure la quantitat de diners que haurien d'aportar en una futura ampliació de capital, han decidit no participar-hi i vendre's el que tenien. És difícil ara visualitzar-los com a gestors en un futur de l'Espanyol. El seu temps, sempre a l'ombra, ja ha expirat.