Quan falta un mes just perquè comencin, els Jocs Olímpics de Rio veuen perillar la presència d'una de les seves grans estrelles, Usain Bolt. El velocista jamaicà té molèsties i se li acaba el temps per classificar-s'hi. No és que no tingui les mínimes. El seu problema és que Jamaica designa tots els seus representants a partir dels resultats dels campionats estatals i és justament en aquests campionats que Bolt es va lesionar. Potser tot acaba en no res, Bolt es recupera i la federació jamaicana li permet acreditar la plaça el dia 22 a Londres, però si no és així revifarà el debat sobre la conveniència de jugar-s'ho tot a una carta amb el risc que això comporta (lesions, desqualificacions per sortides nul·les...) sense introduir elements correctors.

En això, els Estats Units són extremament estrictes i els seus trials són la prova selectiva única i definitiva. Si l'atleta o nedador –justament els dos esports que viuen el seu moment de màxima glòria en uns Jocs– no les supera, es queda a casa, es digui com es digui i tingui el currículum que tingui. Ho poden fer els EUA perquè tenen esportistes d'elit per triar i remenar, però ja fa algunes dècades que els Jocs Olímpics s'han convertit en un immens cau d'interessos comercials, i al seu promotor (el COI) no li faria cap gràcia que Bolt, Phelps o Lochte no hi fossin. Per això es va obrir la porta als jugadors de l'NBA i als tennistes professionals.