Sobre el paper, Portugal, el País de Gal·les, França i Alemanya són els millors equips de l'Eurocopa, però res més lluny de la realitat. Portugal no ha demostrat res. De fet, no ha guanyat cap partit al final dels noranta minuts. Els lusitans i els gal·lesos són en les semifinals –i un dels dos jugarà la final– perquè van caure en una part del quadre incomprensiblement fàcil i, en el cas de Portugal, com a tercer de grup. Per tant, el suposat efecte beneficiós de filtrat de seleccions poc competitives que s'havia de derivar de jugar una eliminatòria més que abans per l'ampliació de 16 equips a 24 (els vuitens) ha quedat desmentit.

Tampoc interessa a gaire ningú més que a la UEFA que l'Eurocopa s'ampliï de 16 a 24 seleccions. Segur que ho detesten els millors jugadors i clubs d'Europa, perquè tensa el calendari de manera brutal i limita el descans i les vacances d'uns jugadors que a final de juliol ja hauran de començar la pretemporada. Però, amb tot, que el torneig s'allargui trenta dies continua sent excessiu.

Futbolísticament, fer créixer els participants no ha eliminat la gasiveria que regna en el joc, amb excepcions honorables que, paradoxalment, no han arribat a les semifinals. Ni tampoc les pròrrogues i les tandes de penals. Sort que Alemanya i França fan de bon veure. Pel bé del futbol, una de les dues hauria de ser la campiona.