Catalunya és un país rar en tant que amanyaguem el cel amb les mans d'un enxaneta, però ens enfanguem quan el tenim a la cantonada, una conducta masoquista que neix en l'anhel d'alguns de condemnar allò propi per redimir el forà. A partir d'aquí, no és estrany que cada pas que faci Guardiola provoqui un esbufec d'halitosi dels que necessiten desgràcies alienes per gaudir d'una tènue complaença. De tota manera, és curiós que aquests analfabets emocionals calumniïn en Pep utilitzant la seva gran virtut: la capacitat de canviar d'aires quan ensuma l'oratge nauseabund de la decadència. Així doncs, per enaltir la qualitat de retirar-se a temps, podríem posar sobre la taula el que hauria passat si Del Bosque hagués viatjat directament del Brasil a casa seva enduent-se un grup de jugadors caducs, o com haurien acabat Pedro i Casillas si un amic els hagués explicat que no eren el centre d'un món que els contemplava estupefactes, o per què no dir-ho, com ens hauria anat a can Barça si el don't worry d'en Rijkaard hagués detectat que el gimnàs estava buit o el bo d'en Johan hagués entès que Korneiev no era Stòitxkov, ni Escaich, Romário, o finalment, perquè no sigui dit que engeguem el ventilador sense analitzar els propis drames, com ens aniria a nosaltres si percebéssim que els nostres gestos han perdut la incidència dins d'un entorn que ja no ens dóna més de si. A partir d'aquí, i tenint clar que Guardiola no és l'infal·lible que els seus detractors intenten vendre per esquarterar-lo cada vegada que s'equivoca, la humilitat real no està en discursos per a imbècils o a fer cara de bon nen a les revistes pertinents, sinó en les decisions que es prenen en fred, i no hi ha millor acte per mostrar aquesta virtut que no creure's imprescindible perquè funcioni un engranatge, o per arrodonir-ho del tot, no aprofitar-te d'uns mèrits objectius per escalfar la cadira amb un rendiment mediocre. Per això desitjo sort a en Pep, perquè de vegades decidir no ser el paio vulgar que els altres voldrien, vol dir haver-se de menjar el trauma d'aquells que a la vida s'han quedat sempre a mig camí.