A propòsit de Messi i Hisenda
ni un duro.
Estic enfeinada i pràcticament no he pogut seguir l'Eurocopa, però avui veuré la final i reconec que, malgrat la meva estima per aquest meravellós país anomenat Portugal, aniré a favor de França perquè sóc incapaç de voler que guanyi un equip en el qual juga Cristiano Ronaldo, respecte el qual un meu amic barcelonista m'ha preguntat recentment: “Tu et creus que ell no estafa Hisenda?” De fet, no era una pregunta. Era pura retòrica formulada amb el convenciment que, al contrari dels jugadors del Real Madrid i de Florentino Pérez, un dels oligarques espanyols que tenen l'Estat al seu servei, els futbolistes del Barça són objecte d'una persecució fiscal. No recordo bé si ell mateix l'ha afegida, però el cas és que circula la idea que, de manera semblant a les accions en contra de la suposada corrupció d'alguns ajuntaments convergents, la sentència contra Messi és una de les formes d'obstaculitzar el procés cap a la independència. Ai, ai, ai. Bé, no ho sé, però, com que els rics acostumen a forçar els límits de la legalitat i buscar-hi les escletxes, suposo que Cristiano i altres futbolistes aliens al Barça també busquen la manera d'escapolir-se tant com puguin d'Hisenda. En tot cas, la hipotètica culpa aliena, i fins i tot la que sigui demostrada, no eximeix de la pròpia culpabilitat i sobretot de la responsabilitat dels propis actes. I encara que puguem suposar que hi ha una conspiració anticatalana que es vol aprofitar de diverses formes de corrupció, si aquesta és real, no ho deixa de ser.
Que Messi em sembli un futbolista admirable no fa que no cregui que allò que cobra (no només ell, però també ell) és un escàndol: de fet, tota acumulació de riquesa em sembla escandalosa. Dit això, cobrant tantíssim, hauria de pagar allò que li correspon sense recança. Contràriament, amb la intervenció decisiva del seu pare, però sense que es pugui creure que ell no en sabia res i que només firmava com un babau útil, Messi va derivar els ingressos pels drets d'imatge cap a una xarxa d'empreses que van ser creades amb l'única finalitat de no pagar impostos. Aquestes empreses operaven en països legalment opacs, als quals Messi es desplaçava expressament per signar els papers convenients. Guanyant-ne molts més, de manera que en té molts més per viure de sobres gràcies al fet que el talent futbolístic es paga amb escreix, el nostre estimat jugador va deixar de pagar 10 milions d'euros. Que d'altres ho fan i no els enxampen? És cert i és lamentable, però això no vol dir que ell no ho hagi fet. S'hi pot afegir que, modificada fa pocs anys la pena mínima per entrar a la presó, se l'estalviarà. Tampoc no ho voldria, que entrés a la presó. De fet, no vull que els grans estafadors d'Hisenda compleixin pena a la presó. Vull que paguin el que ens deuen. I en això sí que Messi marca una diferència: és dels pocs, si no l'únic, que han pagat. D'altres entren a la presó rient perquè no deixen anar ni un duro.