Opinió

La gran favorita és Portugal

A Portugal es parla no tan sols del títol, sinó de la possibilitat d'instaurar una època
de triomfs

L'europeu d'hoquei sobre patins arrenca avui a Oliveira de Azeméis (Portugal) amb la participació de deu jugadors i un tècnic català, Quim Paüls, vestits amb la samarreta espanyola. No és cap novetat. Ni que siguin tots catalans, ni que portin aquesta samarreta. La novetat, de fet, és que no defensin el títol. El darrer europeu es va jugar a Alcobendas el 2014 i, contra tot pronòstic, el va guanyar Itàlia quan ningú no en donava ni un euro perquè en l'anterior mundial –Angola 2013– havia fet un autèntic desastre: cinquena. L'equip de Massimo Mariotti presenta ara un bloc amb sis jugadors que van disputar l'europeu madrileny i amb set dels que van jugar l'any passat el mundial a França –cinquena–. Destaca el jugador d'origen argentí Federico Ambrosio. Ja no hi és l'imprevisible Massimo Tattaranni, un golejador nat que va passar la nit de la consecució del títol a comissaria perquè va muntar un escàndol amb policies vestits de paisà a la graderia. Asseguren que si l'haguessin fet bufar li haurien retirat força punts. Sigui com vulgui, ara la gran favorita és Portugal. Els lusitans són campions sub-21, sub-17 i s'han endut els últims tornejos de Montreux. Han dominat les categories de base impulsats per una nova fornada de talent que encara no ha esclatat en les grans cites. El darrer mundial va ser per a l'Argentina, l'europeu d'Alcobendas se'l van endur els italians excepcionalment, el seu tercer títol, i a Paredes 2012, ara fa dues cites continentals, Jordi Bargalló va arrabassar el pa del cistell als portuguesos a casa seva amb un gol marcat sis segons abans del final. A Portugal es parla no tan sols del títol, sinó de la possibilitat d'instaurar una època de triomfs, veient que els catalans d'Espanya que semblaven inexpugnables –set europeus seguits– s'han tornat vulnerables. Els amfitrions, que no guanyen des del 1998, presenten un equip amb joves valors encapçalats per Hélder Nunes, però també han inclòs experiència i han recuperat el sempitern Reinaldo Ventura, que ha fet un curs excepcional amb el Barcelos i ha tornat a la primera línia.

Quim Paüls, per la seva banda, ha hagut d'assumir la baixa de darrera hora per lesió de Pedro Gil, un baluard. Tampoc hi és, igualment per lesió, Marc Gual, un dèficit en la direcció del joc. La societat que formen al Liceo els germans Bargalló tindrà molt a dir, en el bateig de foc del petit de la casa. Paüls ha fet una petita i necessària revolució, amb una barreja de veterans com Romà Bancells, Jepi Selva i Cristian Rodríguez, i de joves com Pau Bargalló i Jordi Burgaya. Ha donat continuïtat a Ton Baliu i als porters Carles Grau i Xevi Puigbí, que ja havien estat internacionals. Aquest darrer, precisament, jugarà a la ciutat on ha militat els dos últims anys amb l'Oliveirense. De fet, dels deu convocats n'hi ha cinc que seran en la lliga portuguesa el curs vinent atrets per l'economia. Una altra manera d'apujar el nivell de la competició i de la seva selecció.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)