L'Eurocopa ja és història i són més els reconfortats perquè s'ha acabat que no pel que han disfrutat. Certament, ha tingut un punt de tortura, que ha assolit el zenit del dolor amb la imatge de Xavi retornant el trofeu i Pepe rebent l'MVP de la final, metàfora de la devaluació del futbol en aquesta cita. Representa que aquest tipus de torneig hauria de ser una festa per a l'amant d'aquest esport, però avui la sensació és d'orfandat per diversos motius i, a més, queda el dubte de si la final de París obre o tanca parèntesi. Són sensacions idèntiques a les que va deixar el triomf de Grècia en l'Eurocopa 2004; el mateix desert futbolístic, la mateixa eficiència a la banqueta i la mateixa picada única i letal per decidir el títol. De la Grècia èpica d'Otto Rehagel i Charisteas, a la Portugal heroica de Fernando Santos i Éder. S'hi han esforçat molt, han competit bé i per a ells són el mèrit esportiu, la glòria històrica i les celebracions. La resta hauríem d'anar posant un ciri perquè això no sigui el principi de res i el malson s'acabi aquí. No és fàcil, perquè aquesta Eurocopa i el futbol en general semblen fets cada cop menys per als millors i cada cop més per als més resistents. Griezmann, el golejador francès, acaba la temporada amb 70 partits disputats. Una bestiesa inspirada en un calendari insuportable, rematat per una Eurocopa amb més equips (24) i partits (51) que mai. Els que governen això no mouen ni un dit perquè els jugadors puguin arribar en condicions d'oferir el seu millor futbol. Ronaldo, l'estrella de Portugal, ha complert el somni d'aixecar el trofeu i algú amb escassa vergonya ho aprofitarà per iniciar la campanya de la pròxima Pilota d'Or; però la realitat és que el seu torneig ha estat irrellevant; el futbolista que porta dins somiava fer el gol que va fer Éder, ajudar al triomf de l'equip, però venia justet de forces i va acabar trencat, apartat de la final i sobreactuant a la banda. No té cap sentit, oi? Doncs el mateix sentit que assistir a un altre episodi de violència salvatge amb el futbol com a coartada sense que ningú ho eviti. I així un cop i un altre. Pròxima cita: mundial de Rússia.