Si jo tingués 16 anys...

Lucas Digne, pre­sen­tat. I avui serà el torn de Samuel Umtiti. Dos defen­ses de 22 anys, joves, segur que sobra­da­ment pre­pa­rats, perquè són sub­cam­pi­ons d'Europa de selec­ci­ons i perquè amb aquesta edat ja tenen una experiència de més de cent par­tits al pri­mer nivell del fut­bol euro­peu. Ells, més Denis Suárez, que ja ha pas­sat el tràmit de la pre­sen­tació, rejo­ve­nei­xen el plan­ter del pri­mer equip del Barça al mateix temps que donen valor a la ban­queta. Són fut­bo­lis­tes amb ganes de men­jar-se el món davant d'una opor­tu­ni­tat única, així que s'espera d'ells que es dei­xin el cos i l'ànima per posar la titu­la­ri­tat molt cara dos impres­cin­di­bles, Jordi Alba (en el cas de Digne) i Javier Masc­he­rano (en el d'Umtiti). La com­petència diària en cada sessió d'entre­na­ment és la clau d'un equip exitós: si ets el Barça i de dilluns a diven­dres vas a mort, durant el cap de set­mana acos­tu­mes a gau­dir perquè no hi ha rival amb més nivell que el que et pots tro­bar en un entre­na­ment de Luis Enri­que. O un defensa tro­barà millors davan­ters que Messi, Ney­mar i Suárez? I un davan­ter millors defen­sors que Piqué, Masche i Alba? O qual­se­vol juga­dor que tre­ba­lli la pressió i tin­gui Ini­esta fent de les seves?

Això sí, 16,5 mili­ons d'euros (més 4 en vari­a­bles) pel late­ral i 25 pel cen­tral. Quasi 50 mili­ons. El club ha hagut d'anar al mer­cat perquè no té l'opció de tro­bar a casa fut­bo­lis­tes com aquests. El filial juga a la segona B i els juve­nils fa anys que no pro­du­ei­xen fruits. És molt difícil enten­dre què ha pas­sat aquí (el debat és pro­fund), com és pos­si­ble que la font hagi dei­xat de rajar aigua de manera tan ful­mi­nant, que el club et parli de gene­ra­ci­ons dolen­tes amb la gran quan­ti­tat de recur­sos humans i econòmics que hi inver­teix, que a l'hora de la veri­tat tots aquells que sem­pre tenen a la boca el nom de la Masia no s'hagin pre­o­cu­pat pel seu fun­ci­o­na­ment. Com a exem­ple de tot ple­gat ser­veixi aquest fet inqüesti­o­na­ble: dis­set dels mem­bres del Barça B que entrena Gerard López no han pas­sat per l'equip juve­nil. De què ser­veix la for­mació?

Avui, en gene­ral, al gran públic i, pot­ser també al soci del Bar­ce­lona tota aquesta infor­mació tant li fa. “A mi què m'expli­ques, xaval, si tenim el tri­dent i un munt de cracs que ens fan gua­nyar més títols dels que mai ens hauríem ima­gi­nat!” Oi que sí? Oi que això va així? Per­fecte. A gau­dir-ho, doncs. Pa per avui i gana per demà. Econòmica­ment, el Barça és insos­te­ni­ble sense una classe mit­jana de casa. Espor­ti­va­ment, com a con­seqüència de la rea­li­tat de l'enti­tat, serà impos­si­ble llui­tar amb els clubs rics quan Messi, Suárez, Ini­esta, Piqué i com­pa­nyia ple­guin sense un relleu habi­tuat al model. I emo­ci­o­nal­ment, en fi, el Barça ja no serà més que un club sinó un club més. Alerta.

Robert va uti­lit­zar ahir el terme des­gra­ci­a­da­ment per defi­nir la situ­ació impos­si­ble de bus­car solu­ci­ons per al pri­mer equip al plan­ter, però encara més radi­cals van ser les parau­les del vice­pre­si­dent espor­tiu, Jordi Mes­tre, en la pre­sen­tació de Digne. Tan dures com pre­o­cu­pants. Gua­nyar a qual­se­vol preu o per­dre amb la gent de casa. Si el pri­mer equip fitxa estran­gers de 22 anys perquè a la Masia no hi ha res i si el filial es cons­tru­eix a còpia de juga­dors vete­rans arri­bats a força de tra­jectòria a segona B i ter­cera, jo que tinc 16 anys, jo que veig el que veig, jo que tenia un somni, dimi­teixo. Accepto l'oferta de qual­se­vol club anglès, per exem­ple, i faig via. El model està can­vi­ant. Cap a on?