La imatge de Chris Froome corrent mont Ventor amunt sense bicicleta ja forma part de la història del ciclisme. Malauradament. Froome, dos cops vencedor del Tour (2013 i 2015), és un gran ciclista i no mereix que aquesta sigui la imatge seva que es repeteixi una i altra vegada en les televisions d'arreu del món o en les xarxes socials. Tampoc el Tour, la més gran de les curses ciclistes per etapes.

El Tour, però, té un problema. Pot morir d'èxit. Perquè el que va passar ahir en la pujada al mont Ventor –la caiguda de Froome, Mollema i Porte– va ser causat per l'aglomeració de gent i de motos a la carretera. També és veritat que la retallada dels sis quilòmetres del tram final de l'etapa va fer que el públic s'hagués de repartir en menys quilòmetres, però el que va passar ahir fa temps que es veia a venir que podia passar.

Quina és la solució? S'ha de controlar i limitar l'accés dels espectadors en els grans ports? S'han de posar tanques en més quilòmetres? S'ha de fer un control dels aficionats que corren al costat dels ciclistes i impedir-los l'accés a les curses? S'ha de restringir el nombre de motos en els trams de la cursa? El Tour i la potent organització que té al darrere, i també l'UCI, han de buscar, i trobar, solucions. Quina irona que després d'estar tota una etapa parlant de la perillositat del vent, al final hi hagi una caiguda pujant una de les muntanyes més dures.