No oblidaré mai l'estiu del 1983. Va ser quan vaig descobrir el Tour de França. En el meu imaginari l'estiu va associat al ciclisme. Hi ha una pel·lícula amb un títol que ho expressa molt bé: Las bicicletas son para el verano. Poc es podia imaginar el periodista i sportman Henri Desgrange que aquella prova que va crear esdevindria un espectacle planetari. La llarga trajectòria d'aquesta cursa presenta molts capítols memorables. Els noms dels seus protagonistes formen part dels annals del ciclisme. Em vénen a la memòria Bobet, Bartali, Coppi, Anquetil, Poulidor, Bahamontes, Merckx, Ocaña, Thévenet, Hinault, Fignon, Lemond, Delgado, Chiappucci, Indurain o Pantani. Es tracta d'herois que han contribuït a glorificar aquest esport. El Tour és mite, dolor, felicitat, il·lusió, èxtasi, catarsi, festa, geografia, història, records, nostàlgia, desesperació, esportivitat, trampes, drama, mort. Comptat i debatut, és una gran metàfora de la condició humana. Les etapes muntanyenques són les meves preferides. El Tour té el seus temples, molts dels quals, repartits entre els Pirineus i els Alps. Al llarg de les rampes del Tourmalet, l'Aup d'Uès o el Galibier s'han disputat batalles èpiques. És en aquests escenaris on els grimpeurs duen a terme formidables performances. Els ciclistes són gegants de la ruta, les seves actuacions són fruit d'un sacrifici titànic. En les seves gestes prodigioses també hi ha sang, suor i llàgrimes; destaquen per una excepcional capacitat agònica. El ciclisme és una àrdua lluita que implica virtuts com el coratge (paraula que deriva de cor). És valent aquell que afronta l'ascens del port de muntanya sense rendir-se davant l'inexorable patiment. Per aquest motiu és premiat amb missatges d'ànim –per exemple, bon courage– per part dels aficionats. No obstant l'indòmit esforç que haurà de desplegar, seguirà pedalant amb l'objectiu d'assolir el cim. D'aquesta manera tornarà a sentir-se espiritualment ple. Citant Albert Camus: “La mateixa lluita per aconseguir el cim basta per omplir el cor d'un home.”