Un tema central
L'Espanyol de la il·lusió ja fa deu dies que ha començat el rodatge de pretemporada. Aquest any és molt diferent dels últims estius. Ara qualsevol aficionat blanc-i-blau està més pendent de les entrades de nou talent que no pas de les fugues dels cervells més preuats. Fins ara la direcció esportiva s'ha convertit en uns eixerits caçadors de Pokemons. Cinc són els nous integrants del projecte 16/17: Roberto, Reyes, Jurado, Baptistão i Piatti. Uns futbolistes que vénen a aportar experiència i més qualitat a la plantilla. Tot i això, encara queda una part essencial del bloc per competir amb fiabilitat en una lliga que tindrà un inici duríssim per als de Quique Sánchez Flores. Ara mateix el Pokemon més preuat de la llista que maneguen els tècnics té nom de central. I és que l'eix de la defensa és la part que s'ha d'apuntalar amb més diligència i delicadesa. Part dels problemes de la temporada passada tenen la seva arrel en la mala elecció dels defensors centrals. Ciani i Enzo Roco no van estar a l'altura necessària, i el deficient full de ruta es va començar a corregir amb l'arribada d'Òscar Duarte en el mercat d'hivern. No obstant això, la zona encara està coixa d'efectius, com reconeixia el mateix director esportiu, Ángel Gómez, dilluns. Les mirades més passionals sempre apunten als davanters o als delicats migcampistes, però l'aspecte més cerebral i madur del joc passa per les cames dels centrals. Un bon exemple va ser l'Eurocopa feta per Itàlia. Un equip orfe, per lesió, dels seus millors futbolistes però que amb una sòlida rereguarda, amb Bonucci, Barzagli i Chiellini, va competir a un nivell molt alt en tots els partits. El futbol d'elit és minimitzar els errors i per fer-ho cal un bon esquelet, la defensa, perquè els músculs (la part ofensiva) puguin fer la seva funció. En la tria i l'encert dels centrals radicarà part del potencial futur de l'Espanyol, i aquí és on el nas dels tècnics no pot fallar, i no estem parlant de jocs virtuals sinó de realitats.