Els organitzadors del Tour de França pretenien que aquest any Chris Froome i l'Sky patissin més del compte amb un recorregut que en principi no els afavoria. El britànic, amb tot, s'ha sabut moure perfectament gràcies no només a un equip de luxe, sinó també a la seva pròpia ambició i a la seva capacitat de superar tots els obstacles. El rendiment de Froome i els seus companys ha provocat injustament –ells treballen per guanyar– una sensació d'impotència entre els equips rivals, una part dels aficionats i també dels mateixos responsables de la cursa, que necessiten emoció fins a l'últim dia per vendre millor el seu producte. Per això s'entén que el director, Christian Prudhommel, hagi avançat la reducció d'un ciclista per equip per a les properes edicions. Es tracta de posar pals a les rodes de l'Sky i evitar una exhibició com la d'aquest any.

Certament, hi ha hagut aspectes que han ajudat Froome. La caiguda d'Alberto Contador i la (presumpta) malaltia de Nairo Quintana. Però no s'ha d'oblidar que al britànic li ha passat de tot, començant pel caos del Mont Ventor, que va acabar amb ell corrent cap a la meta, i acabant amb una forta caiguda en la penúltima etapa dels Alps. Que Froome i l'Sky siguin tan superiors és un problema per al Tour, però això no treu que mereixin el reconeixement unànime pel seu èxit.