Trencar la porta
La fisonomia de l'Espanyol està canviant amb l'arribada de Chen Yansheng. Els últims dies només cal veure el pàrquing de futbolistes de la ciutat esportiva per veure que la capacitat monetària ha pujat un o dos escalons. Com més bons són els jugadors, més despesa en salaris i, de retruc, més dificultat que els futbolistes del planter es puguin fer un forat en el primer equip. “Hi haurà més exigència per a un noi de la base per arribar al primer equip”, apuntava el director esportiu Ángel Gómez en la presentació de Quique Sánchez Flores. “Si volem un equip europeu també necessitem un planter europeu”, hi afegia el coordinador del futbol base, Jordi Lardín, en la presentació del
tècnic del filial David Gallego. El llistó ha pujat i seguirà pujant els propers anys, i això és bo per a l'Espanyol perquè l'ha de fer un equip més competitiu a tots els nivells. Però en tot ordre de la vida també s'ha de deixar oberta la porta a qui la trenca. Aquest és el cas de Carlos Clerc. El lateral badaloní s'ha guanyat l'oportunitat d'estar en el primer equip i que li donin confiança. Ha tingut el valor de marxar tres anys cedit: dos al Sabadell i un al Girona. La seva última temporada a Montilivi ha estat espectacular i s'ha convertit en un dels futbolistes més destacats de segona divisió. Clerc ha seguit el camí dels Tamudo, Àngel Morales, Gorka Iraizoz, Moisés Hurtado i Kiko Casilla, que van haver de marxar per agafar rodatge tot i arriscar-se a un viatge de no-retorn. La segona divisió li ha quedat petita a Clerc, que ha demostrat prou consistència i fiabilitat en el seu joc per fer el salt a l'elit. Ara la pilota és a la teulada de la direcció esportiva, que haurà de calibrar què fer amb un futbolista que s'ha carregat de motius per vestir la samarreta blanc-i-blava. És la patata calenta que té el club i molts, entre els quals m'incloc, no entendríem que amb l'actual nòmina de laterals esquerre que hi ha en plantilla no hi fos Carlos Clerc.