La devaluació de l'orgasme
és un bé assequible, identificar-lo amb l'alegria màxima d'un partit, el gol, és fals
El gol és l'orgasme del futbol. Aquest axioma usat per davanters capats engreixa la llista de frases útils per dissimular quan “no en tinc ni idea de com dir el que vull dir”, espai compartit amb les clàssiques “ningú ens va dir que seria fàcil”, “l'escena era dantesca” (pensant que Dante és el central afro del Wolfsburg), “la situació era kafkiana” (No arriba ni al paral·lelisme futbolístic), o qualsevol cita treta de context de Pla o Machado. Així doncs, toca revestir aquests tòpics que pateixen la síndrome del Burnout.
Analitzem la que ens toca. La repetim: el gol és l'orgasme del futbol. Aquesta afirmació aplicada als anys que l'orgasme era un bé preuat i la quimera d'aquest era un humil acte de protesta contra el règim, no només tenia un punt contestatari sinó que feia una simetria molt suggestiva entre plaer i triomf, però avui, en ple segle XXI, quan l'orgasme s'ha devaluat completament a l'índex dels plaers haguts i per haver convertint-se en un bé assequible fins i tot per a aquells que no els salva ni el tòpic mentider de “sobre gustos no hi ha res escrit”, identificar-lo amb l'alegria màxima d'un partit és fals: avui és més accessible tenir un orgasme comú que menjar un bon entrecot.
Així doncs, com a conseqüència d'aquesta crisi econòmica que et motiva a fer esforços per pal·liar l'avarícia aliena, seria coherent dir “el gol és l'entrecot al pebre verd del futbol”, “el gol és la sanitat decent del futbol” o “el gol és el pis de tres habitacions del futbol”. Ho veieu? Heu notat certa degradació de les glàndules salivals mentre heu llegit els nous models de frases, oi? Ja ho diuen els que es reconeixen a si mateixos com emprenedors sense que ningú els ho hagi demanat: “Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix.” Ja ho sabeu, doncs, davanters i periodistes en general, es comença dient que “el gol és l'orgasme del futbol” i s'acaba afirmant que “farem gatzara”, que “el veí és un tros de quòniam” o que “de bell antuvi tot era diferent”; així doncs, modernitzem-nos: menys orgasmes i més entrecots. El segle XXI ens ho demana.