Pierre de Coubertin fou un pedagog i historiador que va crear l'olimpisme modern. Aquest vol ser un himne al respecte i a la pau entre les persones al marge de la seva llengua, cultura o religió, un mitjà per propiciar l'entesa entre els països. L'esport ha de ser un instrument al servei d'un món més amical i solidari, una manera de desactivar els deliris destructius. El moviment olímpic pretén ser un bon antídot per neutralitzar les enemistats polítiques. Tal com propugna un dels principis fonamentals de l'olimpisme, es tracta de posar l'esport al servei del desenvolupament harmoniós de l'home, per tal d'encoratjar l'establiment d'una societat pacífica preocupada per la preservació de la dignitat humana. Aquesta voluntat de concòrdia universal quedarà clarament reflectida en la bandera olímpica. L'esport pot permetre'ns descobrir tot allò que els humans compartim, fer-nos saber que és més important el que ens uneix que el que ens diferencia.

Però els ideals de Coubertin s'han esvaït amb el temps. Tot un seguit de fets històrics han fet estavellar els valors olímpics. Resulta indiscutible que l'olimpisme poques vegades ha pogut agermanar els pobles. En gran mesura, el moviment olímpic no ha reeixit en la missió de pacificar el món. No deixa de ser significatiu que el segle XX hagi estat el més devastador però també el més esportiu. No obstant això, preferim molt més que en el futur es recordi el segle passat per l'esport que no pas per la barbàrie bèl·lica, les bombes atòmiques o els camps d'extermini. De fet, no va ser casual que Yoshinori Sakai realitzés el darrer relleu de la torxa i encengués el peveter de l'estadi en els Jocs de Tòquio (1964). L'elecció d'aquest atleta responia a un motiu impregnat de simbolisme. Havia nascut el 6 d'agost del 1945, el mateix dia en què Hiroshima fou bombardejada. D'aquí a quatre anys el país del sol ixent tornarà a organitzar els jocs. Serà aleshores quan podrem escatir si la flama olímpica ha contribuït a millorar el món. Lamento que actualment ens hàgim de conformar que dues gimnastes coreanes –l'una del Nord i l'altra del Sud– es reuneixin un moment per fer-se un selfie.