Calma
L'Espanyol està en període de reconstrucció i aquest curs serà el més complicat i difícil de digerir. Després d'uns anys difícils el club blanc-i-blau està fent els passos necessaris per elevar el nivell competitiu. Aquest és el primer any de l'era Chen Yansheng i el mandatari xinès és el primer que ha de ser conscient que els canvis esportius no tenen un creixement mètric i calculat amb detall com els econòmics. El futbol, com qualsevol esport, té un component de cert atzar que cal minimitzar amb una acurada planificació, però l'encert total no existeix en cap mena de pràctica esportiva. Capgirar la dinàmica grisa de l'Espanyol no es fa en un partit ni en un mes i potser ni en mig any. El club blanc-i-blau porta una dècada perduda a l'esquena i en aquest temps només ha passat dels 50 punts una vegada. Són dades que tothom sap però que cal recordar per entendre i assumir la magnitud del canvi que té al davant l'Espanyol. No són excuses de mal pagador, ni estic aigualint les expectatives generades en una temporada que ha de ser d'il·lusió. Segueixo pensant que aquest curs serà un any bo per a l'Espanyol. I quan parlo d'una bona collita m'estic referint al fet que se superaran els 50 punts en lliga, cosa que seria la segona vegada en els últims 17 campionats que s'assoleix. Parlar d'Europa, ara mateix, pot ser un xic precipitat però si se supera aquesta puntuació tot és possible. Però més enllà de fer pronòstics il·lusionants crec que s'ha de mantenir la fe en el projecte. No pot ser que un resultat advers al Pizjuán serveixi per cremar-ho tot i dubtar a tort i a dret de la feina feta fins ara. Fins i tot la planificació quant a centrals pot ser criticable però és el problema de voler primeres opcions i no caure en el parany de fitxar a corre-cuita per cobrir l'expedient. Tinguem calma i posem les notes més endavant. Roma no es va fer en un dia i el que s'ha vist a la pretemporada no és un miratge.