Aquest estiu el Barça ha fet una sèrie de fitxatges pensant en la quantitat de partits que comporta jugar tres competicions alhora i buscant recanvis de qualitat per donar descans als titulars i a les figures indiscutibles. L'experiència de l'any passat ha provocat que el Barça hagi gastat 92 milions fixos i 28 en variables, sense comptar els 30 d'Alcácer. Clarament superior a la quantitat que el club va dir que es podria gastar. Fins aquí, com sempre amb aquesta directiva, hem pagat més del que pagaria qualsevol altre i hem venut per sota del que vendria un altre. Però, aquesta vegada, hi ha un canvi clar d'estil o d'estratègia a l'hora de fitxar. Les noves incorporacions tenen experiència destacable i una mitjana d'edat al voltant dels 22 anys. Llavors, en quina situació deixa el futbol de base i els joves talents aquesta nova manera de fer? Aquest canvi d'estratègia, què significa? Com pot afectar el present i futur del Barça?

El Barça ha sigut i és gran, i mundialment envejat, gràcies a jugadors com Puyol, Guardiola, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Piqué i Messi. De fet, el planter, l'escola i la formació en general forma part del nostre ADN i és un dels grans motius d'orgull del barcelonisme. Treure jugadors com els abans esmentats ens ha portat a conquerir tots els títols possibles i a ser l'únic equip del món que ho ha fet en un sol any. I ho hem fet amb una base de jugadors de la Masia i amb algunes incorporacions concretes que hi han ajudat com és el cas de Hristo, Koeman, Ronaldinho... Si repasseu les finals de lliga de campions guanyades, veureu a què em refereixo.

Llavors, què està passant? Potser és que hem de recuperar ràpidament el terreny perdut per la desastrosa planificació de l'any passat en matèria de fitxatges i que volem guanyar la lliga de campions tan aviat com sigui possible i al preu que sigui perquè dóna prestigi i diners. Això, però, també era possible fins ara amb una bona estratègia de formació, amb una aposta clara pel planter i un cost clarament inferior.

Sincerament, em temo que la junta actual vol un tipus de club multinacional que funcioni mitjançant el talonari, en què els sentiments i els valors es tenen en compte en funció del cost i la rendibilitat. Tinc molta por que ens estiguem florentinitzant. De vegades penso que tot això ha de formar part d'un pla que potser ens portarà a una situació més semblant a una empresa i menys a un club que realment sigui dels socis. És evident la falta de connexió de la junta actual amb els valors que han fet gran aquest club, amb la formació de jugadors i amb el planter. De fet, em sembla que el planter només serveix per fer-se la foto quan dóna bones notícies o guanya títols.

Estic content de veure que el Barça està jugant molt bé i que les incorporacions sembla que funcionen, però em fa molta por que això sigui el principi de la fi del que ha sigut i significat el planter. El planter ens fa grans, ens diferencia i ben portat és una gran font d'ingressos i de reducció de costos de fitxatges. Però, sobretot, és nostre i forma part del nostre ADN. Desitjo de tot cor que aquesta nova estratègia de fitxatges sigui puntual i que tornem aviat a apostar per una bona estructura del futbol de base que ens garanteixi el present i el
futur.