Felipe Caicedo
Gran part de les estrelles viuen en un altre món. L'exemple últim més clar el trobem en la figura de Felipe Caicedo. La carrera de l'equatorià ha estat propulsada més pel màrqueting rutilant que l'envolta que no pas pels seus gols en un terreny de joc. A punt de fer 28 anys, ha engreixat el seu compte bancari amb jugades d'autèntic mestre. La gestió de la seva marca personal és d'aquelles que s'han de seguir amb atenció per replicar-les en els manuals de gestió dels àvids headhunters. Caicedo s'ha venut molt bé i ha meditat fredament tots els passos que ha seguit en la seva trajectòria des que va començar al Basilea suís, ara fa deu anys, abans de passar pel Manchester City, l'Sporting de Lisboa, el Màlaga, el Llevant i després fer el salt a l'Spartak de Moscou i una nova cabriola cap a l'Al-Jazira. Vist el seu recorregut ha estat, i és, un futbolista que més que per la passió s'ha mogut per l'aspecte crematístic que envolta el negoci del futbol. Dotat d'un gran talent aparent, mai ha acabat d'explotar com a jugador, tret dels 13 gols que va fer fa cinc anys amb el Llevant. Una xifra discreta per a un jugador, i que mai ha tornat a superar. Escudat en contínues petites lesions, mai ha rendit al màxim, però les seves pinzellades de qualitat, en determinats partits, servien per desdibuixar la seva irregularitat inherent. Ara, el pobre Caicedo no se sent prou estimat a l'Espanyol. Se sent bandejat per un club que el va repescar per al futbol d'elit i que va aguantar el seu baix estat de forma. Un club que li ha renovat el contracte dues vegades en menys de dos anys i que ha comprat part dels seus drets a canvi de 3 milions d'euros per erigir-lo en el seu valor franquícia. De vegades, es fa difícil discernir qui és la víctima en els assumptes entre clubs i jugadors, però aquí no hi ha cap dubte que ho és l'Espanyol, i que Caicedo és l'home que, poques hores abans del tancament del mercat, vol un nou traspàs per omplir-se les butxaques.