El taxista dels 1.800.000 quilòmetres
de mentides que un dia decidim transformar en veritats
Mentre les faroles combaten la penombra amanyagant la platja de Las Canteras, em perdo en un carreró paral·lel al passeig i cerco un taxi per no fer tard a un sopar amb metges residents a Las Palmas. La cita és un edèn per al meu esperit hipocondríac, perquè excepte les ginecòlogues, tots em podrien atendre si una caipirinha seduís l'hormona hiperactiva del meu egocentrisme. Arribo a la parada i hi ha dos taxis endormiscats: al primer hi cavalquen nòrdiques explorant un amor sense memòria, i al segon s'hi enfila el vulgar columnista que per guanyar-se el taxista lamenta la seva dissort amb el repartiment de la clientela, un plany ofegat per una resposta meravellosa preludi d'un viatge antològic “Tranquil, noi, nosaltres seguim el taxi i ens apuntem a la festa.” Agraït pel seu comentari hedonista li regalo un compliment sobre la senectut selecta del seu Mercedes i em brinda la perla: “Té quaranta anys i ha fet 1.800.000 quilòmetres per l'illa.” No li discuteixo perquè la mentida és essencial per sobreviure a la realitat, i per tant, barrejo un esguard d'admiració per la fermesa del canvi de marxes amb un elogi encès per l'inici de lliga de Las Palmas. Em torna a tallar perquè estic a casa seva i és ell qui ha de marcar els tempos de la conversa:“Vosaltres no sou el Madrid, guanyeu sabent a què jugueu i per això sou uns referents.” Faig un sanglot de felicitat mentre començo a creure que l'auto té 130 anys i ha fet 8 milions de quilòmetres. “Ahir a Bilbao vau atacar defensant i vau aprofitar la vostra tècnica utilitzant la força física. Ho veus com ho teniu tot?” Assenteixo mentre el cinturó de seguretat em tensa l'estómac. Arribem al destí, i després de donar-li una propina en nom de Catalunya Lliure, Òmnium, l'ANC i el Banc d'Andorra, entro al sopar disposat a ser el pacient que tota metgessa anhela. No puc fallar, m'embolcalla el triomfalisme d'un taxista orgullós de conduir un cotxe capaç de fer els quilòmetres que ell ha imaginat. I és que, de vegades, els èxits sorgeixen de mentides que un dia decidim transformar en veritats.