Lliçó de futbol a Montjuïc
Catalunya s'exhibeix a l'Olímpic contra una tova Hondures
Bojan, Sergio García i un actiu Coro es reivindiquen a còpia de gols
L'equip de Juan de Dios Castillo, molt fràgil, no va olorar la pilota en 90 minuts
L'afició, tot i la poca entitat del rival, va respondre amb escreix
Els aficionats de Catalunya, un 10. La gent no va parar d'animar durant tot el partit.
Hondures, tot i tenir cinc mundialistes a la llista, no va estar a l'alçada i va ser una joguina a les mans de Catalunya.
Dia de reivindicacions ahir a l'Estadi Olímpic. A la graderia, l'afició catalana va reivindicar que el somni de veure Catalunya competir amb oficialitat continua viu. I a la gespa, reivindicació de tres homes. Bojan i Sergio García, amb el rol d'actors secundaris als seus clubs, i Coro, amb el paper de figurant a l'Espanyol, van destacar, guiats per un gran Verdú.
Catalunya va manar de cap a peus. L'equip de Cruyff va amagar la pilota a Hondures durant tota la primera part, associant-se bé al mig del camp i arribant amb comoditat fins a la zona de tres quarts, on Verdú va gaudir de total llibertat de moviments. El migcampista de l'Espanyol va dur la batuta del joc en la mitja punta, proveint de pilotes Coro i Sergio García a les bandes i buscant constantment enllaçar amb Bojan pel centre de l'atac. Hondures, de fet, ni la va olorar. Això sí, l'equip de Juan de Dios Castillo va disposar d'una clara oportunitat de gol només de començar en un ràpid contraatac començat amb un detall de qualitat de Welcome, que va fer un cop d'esperó, assistència a l'espai de Núñez i Valdés que salva en l'u contra u amb Rojas. Aquest va ser tot el bagatge ofensiu dels centreamericans en els primers 45 minuts. La selecció catalana, en canvi, va crear molt perill, sobretot per banda dreta. Allà, Corominas va ser un corcó per la defensa hondurenya. Una centrada seva la va recollir Javi Márquez al segon pal i el seu xut va marxar a córner (6'). Deu minuts després, el mateix Coro va tornar a avisar amb un xut ben aturat per Canales. En el minut 26, però, el de Banyoles no va perdonar: assistència de Sergio García cap a Bojan, que la remena dins l'àrea i la col·loca amb suavitat al segon pal, on Coro remata de cap lliure de marcatge i fa l'1-0. Quatre minuts més tard, mil·limètrica assistència en profunditat de Busquets, control de Sergio García, barret, i el seu xut l'envia a córner Canales. El domini de Catalunya era absolut i Corominas, en el minut 40, va estar a punt de fer el segon, després d'una bona centrada per baix des de la dreta de Sergio García, però el seu xut va sortir alt.
En la segona part Hondures va mirar de despertar-se, però cada cop que ho va provar Catalunya va colpejar amb força. En el minut 49 va arribar el segon: serveix Valdés, rep Verdú, la condueix i la cedeix a Bojan, que la dóna a Sergio García, que la pica suaument per sobre el porter i signa el seu cinquè gol amb la selecció. Qui tampoc va fallar a la cita del gol va ser Bojan. El de Linyola va sucar per partida doble. El primer (60') el va fer després de rebre l'enèsima assistència de Verdú i driblar el porter. Hondures estava grogui i el quart gol en va ser la prova: córner a favor dels hondurenys, Catalunya desfà el perill i amb un tres i no res munta un contraatac perfecte culminat per Bojan, que torna a driblar un Canales venut. La defensa, molt avançada en aquesta acció, va quedar en evidència. Com tota la selecció d'Hondures durant els 90 minuts, vaja.