Aitana i Alèxia. Les dues pilota d’or van ser determinants a San Mamés perquè el Barça s’imposés al Lió i aixequés la tercera Champions de la seva història amb un gol de cadascuna. El primer va fer-lo Aitana en la segona meitat (63’), en un moment delicat, de màxima igualtat, clau per decantar el matx. “La passada de Mariona ha estat mig gol”, va dir la ribetana. “És una jugadora que veu molt bé els espais, jo n’he vist un per atacar la defensa, i l’he pogut atacar a l’interval com a mi m’agrada, i m’ha fet la passada”, va descriure. Aitana va liderar l’equip a la medul·lar, donant continuïtat a les accions, combinant amb Hansen al sector dret en atac i treballant, també, sense pilota. “Hem sabut estar en el partit i també hem sabut patir. Però, sobretot, hem mantingut possessions llargues, hem jugat el nostre tiqui-taca molta estona, ens hem sentit còmodes, hem posat problemes al Lió en defensa, hem aprofitat molt bé les ocasions i hem defensat molt bé l’àrea”, va analitzar la futbolista de 26 anys, MVP de la final.

I Aitana, precisament, va ser la primera que va perseguir a Alèxia, quan aquesta va fer el gol de la sentència, en un moment en què l’equip serrava les dents per aguantar el resultat en el temps afegit (95’). “Ja anàvem guanyant, però ha donat tranquil·litat”, va manifestar Alèxia. “Pina me l’ha deixat perfecta, per xutar amb l’ànima, i no m’ho he pensat; s’havia d’acabar”, va continuar. “I quan ha entrat m’he tornat boja que ni sé què he fet”, va explicar entre rialles. I és que la capitana va esclatar tot just marcar, es va treure la samarreta i va córrer fins que les companyes van aturar-la. Després, es va girar al públic, i va fer una reverència. La diana de la jugadora va tenir també un punt poètic, en una temporada una altra vegada difícil, marcada per una nova lesió al genoll, la setmana en què va oficialitzar-se la renovació fins al 2026 i en un partit en què va entrar en el 92’. “És tot perfecte. Tothom està feliç. Tot ha sortit rodó i com a culer estic superfeliç que sigui així”, va assegurar Alèxia, encarregada d’aixecar la copa al cel de Bilbao.

Un nou èxit blaugrana amb el segell de dues jugadores que ja són llegendàries. “Força Barça i visca Catalunya!”, va cridar eufòrica Aitana. “Aquest títol va dedicat als culers, al Barça; m’estimo molt aquest club. Només cal veure la gentada que ha vingut aquí. Som unes privilegiades de viure-ho.” “Això és màgic gràcies a ells. Els necessitem perquè tot tingui sentit”, va cloure Alèxia. Daurades, catalanes i culers.