Sí, és el meu millor resul­tat fins ara i per això m'he estat entre­nant tot aquest temps. Em vaig fer venir bé la car­rera uni­ver­sitària [bio­tec­no­lo­gia a Girona] per això. Era el meu últim any de sub-23 i els dos últims anys els he fet en tres.

Un cop vam mun­tar el bot, l'objec­tiu de l'any era clas­si­fi­car-nos-hi, però sabíem que era molt difícil. Tota aquesta pre­pa­ració ja la vam fer ser­vir de cara al mun­dial. Va supo­sar un cop una mica fort, sobre­tot els pri­mers dies, però vam saber res­sor­gir de les nos­tres cen­dres, tor­nar-nos a entre­nar i, sobre­tot, a córrer.

Sí. Des del pri­mer moment vam voler demos­trar què volíem fer, que era gua­nyar. I que els altres, almenys, cre­gues­sin que no tenien opci­ons de fer-ho.

Sí, ara tot­hom em diu que d'aquí qua­tre anys... Però si ara ja hi penso i començo a a entre­nar-me per ser-hi, direc­ta­ment, d'aquí qua­tre dies estic fora del rem. Ara vull seguir entre­nant-me però no pen­sar-hi i que sigui el temps el que deci­deixi. No està tot tan clar. Vull cen­trar-me en els estu­dis però men­tre pugui inten­taré remar al nivell més alt pos­si­ble.

Podríem haver gua­nyat molta gent, allà. La clas­si­fi­catòria en el rem és una mica espe­cial i, com que n'hi ha de diver­sos con­ti­nents, la d'Europa és la més difícil. Nosal­tres vam que­dar a una plaça d'entrar-hi i veient que els que ens van gua­nyar a nosal­tres, que van que­dar ter­cers aquí, allà van que­dar desens i nosal­tres més o menys estàvem al seu nivell... És el compte de la vella, però amb aquesta referència hauríem estat no a dalt, però sí per la mei­tat.