La paradoxa és que els canvis per potenciar l’espectacle en el mundial de fórmula 1 que arrenca aquest cap de setmana a Bahrain arriben tot just després de la cursa més emocionant i taquicàrdica dels últims anys, en què Max Verstappen (Red Bull) va ser coronat campió en l’últim moment en un final digne d’un recargolat guió cinematogràfic. Però a la fórmula 1 de curses massa sovint monolítiques, marcades pel domini del neerlandès i de l’anglès Lewis Hamilton (Mercedes), set cops campió del món i ara vigent subcampió, ja li convenia un rentat de cara. De fet, el nou reglament tècnic –segons els entesos, la major revolució en 40 anys– s’hauria d’haver implementat el 2021, però la pandèmia ho va endarrerir. L’objectiu no és altre que una major igualtat i més imprevisibilitat en un circ en què també s’ha limitat el pressupost a 141,2 milions de dòlars per a les 22 curses.

Les mesures pretenen sacsejar l’escenari. Un dels grans propòsits és que els monoplaces no depenguin tant de l’aerodinàmica i que les turbulències no obstaculitzin els avançaments per fomentar el cos a cos que tant agrada. Hi contribuirà la simplificació del alerons del davant i del darrere. El retornat efecte sòl serà el principi aerodinàmic sobre el qual gestionaran l’adherència, aprofitant el corrent d’aire que entra al cotxe, dirigint-la a la part inferior a través del disseny perquè surti a través d’un difusor. També s’instauren les llantes de 18 polzades, en comptes de les 13 tradicionals, seguint la tendència de l’automoció comercial. Permetran que els pilots puguin incrementar el ritme sense tant de temor al desgast del pneumàtic, un aspecte que ha condicionat les curses. Amb tot plegat, i pel que s’ha vist i el que no s’ha vist en els tests, tres sessions a Montmeló i tres a Bahrain, Red Bull continua al capdamunt, Ferrari ha fet un salt i s’acosta, i a Mercedes li costa. És evident que no gira del tot rodó, però els experts hi entreveuen una certa tàctica.