Web versió mòbil
Recorda'm
El bon gironí es pensa que domina Barcelona, però sempre s’hi acaba perdent. Hi va quatre cops l’any mal comptats, només per convèncer-se enmig del caos de clàxons que Girona és la capital moral...
Els pares gironins tenim un problema seriós perquè els fills ja no ens creuen. No parem de repetir-los-hi la cantarella d’un realisme prudent que no apareix a la ciutat. L’any passat ja ens va deixar...
En aquest món que se’ns esquerda de cinisme, hi ha persones que l’il·luminen amb delicadesa. El millor que podem fer és admirar-los i intentar imitar-los. Míchel és un d’ells. Embolcallat d’un...
El son és profund, plàcid. Impensable en la nit de diumenge de les últimes hores de les Fires de Sant Narcís, conscienciant-nos pel primer dilluns laboral del canvi d’hora que invita a arrecerar-se...
Un dels infinits regals de tenir molts germans és que alguns d’ells em llegeixen de tant en tant. D’altres, com la meva germana gran, ho fan amb delicadesa, opinen amb entusiasme i amb els seus comentaris...
La Girona ciutat s’arrossega mandrosa esperant l’arribada de finals d’octubre, quan el sant abandona la tomba per engalanar de festa i gatzara els carrers. Mentre qualsevol vila del país li sembla...
Amb la connivència de l’estament arbitral, que permet pèrdues de temps no amonestant la parsimònia del porter en treure de porteria fins al minut noranta, s’estila un futbol galdós i resultadista,...
Com que no en tenim prou amb els trasbalsos que ens brinda la vida, ens agrada enfonsar-nos en la tragèdia diària. Per exemple, idolatrar un equip de futbol és abraçar els nervis fins a l’eternitat....
Som els líders de primera divisió. Podria ser un bucòlic inici d’una novel·la sobre la història del Girona. Però la realitat, tantes vegades amarga, necessita que la descobrim entortolligada en...
Pàgina 4 de 9
