“Els tribunals canvien”

Tot i la jurisprudència que des del 2009 empara una xiulada en el marc de la llibertat d'expressió, el president del CSD, Miguel Cardenal, es va mostrar amb forces per subvertir la balança de la justícia espanyola. “ De vegades els tribunals canvien d'opinió... I no va ser el Tribunal Suprem qui ho va dictaminar, sinó que va ser un jutjat d'instrucció”, es va vantar Cardenal. En la croada antixiulets, Cardenal manté que amb la llei 10/90 de l'esport i la llei 19/2007 n'hi ha prou per procedir a “establir responsabilitats en l'àmbit esportiu” gràcies al seu catàleg de sancions, que van de la multa econòmica a la restricció de celebrar esdeveniments esportius.

Conscient que ahir no podia comparèixer amb el trumfo d'una sanció a la mà, Cardenal va voler mantenir viva l'amenaça i va advertir que el Barça i l'Athletic hauran d'explicar les “mesures adoptades” a priori per intentar evitar la xiulada. En última instància, serà la Fiscalia General de l'Estat l'estament que avaluarà la transcendència penal dels fets. En paral·lel, el sindicat ultra Manos Limpias formalitzava ahir la denúncia davant la fiscalia contra els aficionats que van assistir a la final per un delicte d'ultratge a Espanya.

Frustració a La Moncloa

Al Palau de La Moncloa, el secretari d'estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, admetia que la determinació exhibida pel PP en la persecució de la xiulada no es pot traduir en una nova llei en aquesta legislatura. “Cal esperar [la resolució del comitè] i després veure si és necessari realitzar canvis legals però sabent ja que no hi ha temps per a aquests canvis”, admetia Ayllón, un dels catalans del nucli dur de Rajoy i declarat culer.

En l'airejada intenció de perseguir la xiulada, verbalitzada pel número tres Carlos Floriano, el PP topa amb el calendari. Tot i que els populars eviten dir-ho en públic, el Consell de Ministres ha treballat durant el mes de maig a contrarellotge sabent que qualsevol projecte de llei que neixi a partir de juny està condemnat al no-res, perquè Rajoy dissoldrà les corts a final de setembre o a principi d'octubre –en funció de si vol convocar les eleccions generals el 22 o el 29 de novembre– i el Congrés i el Senat ja no tindrien temps per tramitar una reforma exprés de res. I qualsevol projecte de llei llançat en precampanya i no aprovat, admeten fonts de la Moncloa, decau al final de la legislatura i únicament tindria un efecte reclam per contenir els sectors més inflamats.

Obviant la frustració que els dicta el calendari, el secretari d'estat de Relacions amb les Corts no es tanca a endurir la llei en un eventual segon mandat de Rajoy. “És voluntat de tot govern millorar les lleis perquè comportaments poc edificants com els ocorreguts dissabte siguin recollits en una llei”, avisa Ayllón.

Al Congrés, el president de la cambra, el popular Jesús Posada, va titllar la xiulada d'“absolutament reprovable”, es va mostrar obert a reformes legals per evitar-ne i va censurar l'expressió facial d'Artur Mas durant la protesta al camp Nou. “Si allò era un somriure, era un somriure totalment desgraciat”, va reprotxar. Mentrestant, la la defensora del poble, Soledad Becerril, apreciava “odi”. “L'himne és un símbol de la nació i ha de ser respectat per tots aquí i en qualsevol país del món”, va assegurar Becerril.

A les files socialistes, el dirigent madrileny Rafael Simancas va focalitzar el seu enuig en Mas. “Em va recordar aquests pares que van dissabte al matí a veure els partits dels seus fills i que somriuen quan veuen que el fill clava una bona puntada de peu a un altre nen”, etzibava Simancas en declaracions a l'emissora Onda Madrid.

A Catalunya, on avui es reuneix el govern i s'espera un pronunciament oficial, el diputat de la CUP David Fernàndez animava a identificar els culpables lluny del Camp Nou. “Si només han pogut obrir un expedient als ‘inductors' de la xiulada, que s'autoexpedientin, no? Estat espanyol, TC, PP... tanti altri”, va piular a Twitter.