Bernabéu, territori Messi. Difícil trobar un estadi que motivi més la bèstia. Només cal mirar els ulls del 10 cada cop que visita la casa blanca. Pura concentració, mirada letal. Olora sang. Significatiu també mirar els ulls dels aficionats madridistes cada vegada que l'argentí connectava ahir amb la pilota. Cares de pànic, mirades de terror. Lògic. Allà no han vist cap futbolista rival que els hagi torturat tant. Clavades en la memòria tindran durant anys grans nits de Messi i del Barça com la d'aquell 0-2 en aquelles semifinals de la Champions del 2011 o el mític 2-6 del 2009 en la lliga. I ara, també la nit d'ahir. Allà tots recordaven perfectament encara el hat-trick de l'astre argentí d'aquell 23 de març del 2014. Aquell trio de gols, amb victòria blaugrana per 3-4, havia estat l'última vegada que Messi havia marcat en un clàssic. Ahir va repetir. Sis partits després. Quan l'equip més el necessitava. Messi vol aquesta lliga.

Contra la Juve el barcelonisme va veure un Messi frustrat. Ahir va veure el Messi de les grans nits. El Messi líder. El millor futbolista del món. Colossal en els dos gols i sensacional en tota la resta. Per lideratge, per joc generat, per talent, per tot. Gran Messi.

Ell va iniciar la jugada de l'1-1 amb una associació amb Busquets, aquest va connectar amb Rakitic. El croat va centrar per baix, Suárez va deixar passar la pilota i Messi hi va posar la música. Control orientat dins l'àrea, driblatge a Carvajal en un pam de terreny, rematada a l'esquerra de Keylor i barraca (32').

Ni el cop de colze intencionat de Marcelo, ni les puntades de Casemiro van frenar la bèstia. Tots dos van merèixer l'expulsió, però només Sergio Ramos va veure la vermella per una duríssima entrada amb els tacs per davant en el minut 32 de la segona meitat. El Madrid estava desbordat amb l'argentí. El Madrid, tot ràbia, tot duresa; Messi, tot art, tot alegria. La sang que li va provocar l'agressió de Marcelo el va desconnectar durant uns minuts en la primera part. Una petita treva. Messi ahir estava endollat. Partidàs. Ho va fer tot. Va marcar, va generar, va provocar que el Madrid es quedés amb deu i seu va ser el gol de l'èxtasi. Gol apoteòsic en el minut 92 per guanyar el clàssic i per obrir un nou escenari en una lliga que torna a estar oberta. Sergi Roberto va creuar tot el camp, Jordi Alba va centrar enrere i Messi va connectar una rematada amb l'esquerra ajustada al pal per superar Keylor per segona vegada (2-3, 92'). Al contraatac i en l'últim sospir, com li agrada al Madrid. La celebració, traient-se la samarreta i mostrant-la al rival, de traca. Mana Leo.

Amb els dos gols d'ahir, Messi ja en suma 500 amb el Barça. Aviat està dit. Xifra de bogeria. L'argentí acumula també 47 gols en 46 partits aquesta temporada i 31 ja en la lliga. Rei de reis i rei de clàssics. Leo ha marcat 23 gols en els 34 clàssics que ha jugat [16 en 22 cara a cara en la lliga contra l'etern rival]. I ni més ni menys que 14 gols ja al Bernabéu. Senzillament, el millor.