Al Barça no el van deixar guanyar ahir a Mestalla, on va aconseguir, però, un empat que el reforça, ja que va ser molt superior al València. Si no va vèncer, va ser només per culpa d’una decisió arbitral injustificable i que no és el primer cop que succeeix. I és que ni Iglesias Villanueva ni el seu linier van voler concedir un gol de Messi, cap al minut 30 de joc, en una acció en què la pilota va superar la línia de la porteria aproximadament mig metre. Gairebé idèntic a aquell del curs passat al Benito Villamarín. Ho va veure tothom, menys ells. Una vergonya que això es repeteixi en l’anomenada millor lliga del món

Un gravíssim error arbitral, si es pot qualificar d’error i no d’una altra cosa, ja que costa no pensar malament, que, de tota manera, no ha de tapar el partidàs que va fer ahir el Barça a Mestalla, on no perd en la lliga des del 2007. Especialment bona va ser la primera part, en què el València, que amb aquest resultat continua a quatre punts –el Madrid i l’Atlético escurcen la distància a vuit punts–, es va veure totalment superat. L’únic que va fallar als de Valverde van ser els primers minuts de la segona part, després d’haver vist segurament les imatges de l’escàndol. Va ser llavors quan el València es va avançar. Fins aleshores, el Barça, que segueix invicte en la lliga i la Champions, va estar gairebé de deu.

Vermaelen, com es preveia, va ser una de les tres úniques novetats, juntament amb Jordi Alba i Messi, respecte a l’onze de Torí. Solidesa, doncs, al mig del camp, amb Busquets, Rakitic, Iniesta i Paulinho. Al contrari del que va passar a Itàlia, on va estar molt seriós però espès, ahir el Barça va mostrar la seva millor versió, i en un camp sempre complicat. Això, unit a l’eficiència habitual de tota la temporada, va fer que els de Valverde passessin gairebé per sobre del València, que hi va posar molta intensitat, però va cedir tot el control. La majoria de jugadors van oferir un nivell molt alt i això va fer que el joc fluís com pocs cops s’havia vist fins ara aquest curs. Potser només en la segona part del Wanda Metropolitano. Amb paciència, una de les màximes del Barça va ser no perdre pilotes. Quan això va passar, la pressió alta va ajudar a recuperar-la molt de pressa i en els pocs errors que van passar en camp propi, com un de Rakitic, la reacció ràpida de la defensa, amb un Umtiti imperial, però també amb un Vermaelen segur i molt atent en tot just el seu segon partit de la temporada, van permetre deixar en no res les comptades arribades del conjunt valencianista.

Sense crear gaires ocasions clares, en part també per la bona feina defensiva del rival, el Barça anava arribant a l’àrea de manera quasi constant, sense posar-se nerviós, conscient que si continuava amb el guió, marcaria. I així va ser. Però hi ha coses contra les quals sembla que no es pot lluitar. Inexplicable que ni l’àrbitre ni el linier veiessin, o no volguessin veure, com en la canonada de Messi que Neto es va empassar, la pilota entrava, almenys, mig metre dins la porteria, ni com el mateix porter brasiler la treia clarament des de dins. Tot plegat, quan la campanya sorgida des del Madrid per protestar contra els arbitratges s’ha intensificat més. Casualitat?

Enrabiat per la situació, com no podia ser menys, el Barça va continuar buscant el gol fins al descans, però no el va poder aconseguir, tot i una doble ocasió molt bona de Suárez i Messi. El València, superat en tot el primer temps, va reaccionar en l’inici del segon i va començar a convertir el partit en un anada i tornada a les dues àrees, cosa que va incomodar molt els blaugrana, que van caure en la trampa dels de Marcelino, que continua sense poder derrotar el Barça. Després d’un parell d’avisos, de Zaza i Guedes, amb gran intervenció de Ter Stegen inclosa, i quan faltava mitja hora, es va avançar el València, gràcies a Rodrigo, que va rematar al primer toc a l’àrea petita la passada de la mort de Gayà. El brasiler, per cert, va celebrar el gol posant-se una perruca, en record de l’expresident Jaume Ortí. Una acció que no va ser castigada amb groga –l’àrbitre la tenia a la mà–, que Rodrigo sí que va veure més tard i que hauria hagut de ser la segona. Una més del col·legiat gallec. Per llogar-hi cadires.

Un cop aturat el vendaval valencianista, però obligat a tenir més presència a l’àrea, Valverde no va trigar a moure la banqueta i en cosa de pocs minuts ja havia fet entrar Deulofeu, Denis i Aleix Vidal, al lloc de Rakitic, Iniesta, ja molt cansat, i Semedo. Al Barça li va costar recuperar les excel·lents sensacions de la primera part, però a còpia d’orgull i d’insistència, va tornar a crear més perill, com en una rematada al primer toc de Suárez, refusada per Neto. I va ser a través de Messi que va arribar l’empat. Passada brutal de l’argentí des de la frontal i gran arribada i millor rematada d’Alba, vuit minuts abans del final. En temps afegit, el gol, de tots dos, va tornar a estar a prop, però el resultat, del tot injust pels mèrits fets per un equip i per l’altre en els noranta minuts, ja no va variar.