El futbol és un esport sense cap mena de lògica aritmètica. L’Almeria mai havia guanyat el Barça fins ara. L’equip de Rubi havia encaixat sis gols a Montilivi feia vuit dies i només havia deixat la seva porteria a zero en un únic partit aquesta temporada, contra el Getafe. Només l’Elx ha encaixat més gols que els andalusos aquest any a primera divisió. L’Almeria havia guanyat un sol partit des de començament d’any, contra l’Espanyol. Arriba el Barça al Power Horse Stadium i totes les estadístiques salten pels aires. Això sí, que els amants de les dades n’apuntin una d’important: el Barça va tardar 81 minuts a xutar entre els tres pals de la porteria defensada per Fernando. Va ser el nano. El xut d’Ángel Alarcón el va blocar bé el porter de l’Almeria. Ni rastre de Lewandowski. Així, difícil guanyar, encara que sigui contra el penúltim classificat. L’Almeria somriu i surt dels llocs de descens. El Barça allarga l’abatiment post Old Trafford.

El partit a Almeria és una clara demostració que el context i la mentalitat poden arribar a tenir més pes que les estadístiques. El Barça arribava a la cita ferit per l’eliminació europea contra el United. L’empat del Real Madrid contra l’Atlético oferia una magnífica oportunitat de deixar els de Carlo Ancelotti a 10 punts de distància i enterrar el dol d’Old Trafford gràcies a la lliga, però no va ser així. Al Barça li va pesar més el trauma que l’estímul. Decebedor. Perquè haver guanyat ahir, en efecte, deixava la lliga virtualment decidida. Ara el Madrid tanca la jornada havent retallat un punt al Barça. També somriuen a Manchester. Sis anys després el United ha tornat a aixecar un títol, després de guanyar ahir la Carabao Cup contra el Newcastle. El valor de les dinàmiques.

Al Barça li va faltar caràcter, intensitat i esma. L’Almeria hi va posar més passió. Cada vegada que Rodrigo Ely sortia victoriós en una acció defensiva ho celebrava amb energia com si hagués marcat un gol. En el Barça, cap crit, cap sacsejada, res. Ni tan sols Gavi semblava Gavi. Això sí, tampoc ahir es va escapar de veure la targeta groga de rigor. Va ser baixa per sanció a Old Trafford i ho tornarà a ser diumenge en la lliga contra el València. Tampoc Xavi Hernández podrà asseure’s a la banqueta contra el conjunt entrenat per Baraja. El de Terrassa va protestar amb vehemència un clar córner de Leo Baptistao no concedit per Ortiz Arias i el col·legiat el va obsequiar amb la cinquena targeta groga de la temporada.

Xavi sí que es va fer un tip de cridar des de la banda. Va reclamar intensitat als seus homes una vegada i una altra en la primera part. Olorava el desastre. El canvi de Raphinha per Kessie fet al descans va deixar clar que no estava content amb el que estava veient a la gespa. El Barça va mutar de la fórmula dels quatre migcampistes a la fórmula dels tres homes a dalt amb dos extrems oberts a la banda, però no va millorar. A l’equip li va continuar faltant profunditat.

L’Almeria va decidir en una acció trenada per El Bilal Touré i Luis Suárez. L’africà va baixar una pilota d’esquena a porteria a molts metres de Ter Stegen, va combinar amb Luis Suárez, el colombià va tenir massa temps per pensar, perquè ni Eric ni Busquets el van pressionar, i va filtrar una passada a l’espai, Touré va guanyar l’esquena a Christensen i va afusellar Ter Stegen, que no rebia cap gol en la lliga des del dia del Betis. Al Barça li va faltar reacció després del gol de l’Almeria i li va faltar resposta després del desencís viscut a Manchester. Oportunitat perduda. Ancelotti respira.