Muntanya russa

El primer, Sergi Roberto, a l’ombra. Moltes suplències i poca presència. Quan semblava que treia el cap, amb el seu gol a Granada, una lesió muscular el va tornar a deixar fora de combat. Des que va rebre l’alta, a finals de novembre, només havia jugat 76 minuts en la intranscendent visita a Anvers, però va tancar l’any parlant al camp. Amb les baixes de De Jong i Pedri, va tenir lloc a la zona de mitjos. El reusenc va exercir de capità en un moment crític, alçant la veu quan les coses no anaven bé i marcant dos gols decisius. En definitiva, reclamant més presència aquest 2024, l’any en què acaba contracte i no sembla que l’hagi d’allargar.

El segon, Ter Stegen, viu el moment més complicat, fora dels terrenys de joc. Providencial en molts partits amb aturades que van mantenir l’equip viu i van evitar que el mal fos major, l’alemany va operar-se fa unes setmanes per solucionar la lumbàlgia. El porter espera el seu torn. Quan estigui recuperat, arribarà la Champions i es necessitarà la seva millor versió.

El tercer, Araujo, i després de ser baixa per lesió a principis de curs, ha estat important en el lateral i en l’eix. També en atac, marcant un gol vital a Anoeta que permet als blaugrana tenir dos punts extres que, qui sap, potser acaben sent importants en la taula. En un Barça feble i fràgil en defensa, l’uruguaià continua sent el que rendeix a un millor nivell, si bé en els darrers duels no ha estat del tot fi. Tot i això, Araujo s’ha deixat la cara a la gespa, literalment. Els últims partits l’hem vist amb una màscara per protegir-se d’una petita fractura al pòmul. Això no el frena.

Finalment, De Jong s’ha erigit en una figura clau en el mig del camp a l’hora de construir des de la base. Ara bé, això li resta presència en atac i només ha fet un gol. Una lesió el va deixar fora durant dos mesos i l’equip el va trobar moltíssim a faltar. En l’aspecte de joc i de resultats. Acompanyat de Gündogan i Pedri, tot rutlla millor, però no hi ha manera que els tres puguin coincidir, ja que ara és el canari qui torna a estar lesionat.

Amb sis mesos al davant, quatre títols en joc i la necessitat de canviar el xip, tots tindran el seu paper dins i fora del camp. El Barça necessita líders i els capitans són els primers que han d’exercir com a tals.