Un balanç amb llums i ombres. Últimament, hi ha més ombres que llum. Sabíem que s’hauria de tenir paciència amb el president que entrés perquè la situació era desastrosa, però tres anys després no podem continuar amb la mateixa excusa. La situació era molt difícil, però els remeis que s’han posat no són els bons. El club continua sense funcionar. Esportivament parlant, no hi ha model Barça. I econòmicament, no s’ha arreglat res. En aquests moments, diria que és més negatiu que positiu.

Diria que està igual. No vull ser alarmista i dir que anem abocats a una S.A, però sí que s’han de posar mitjans per millorar. No hi ha model Barça. Tenim un director esportiu que no ho és. Deco és un representant de jugadors. Tampoc ho era Jordi Cruyff, tot i que ho va fer bastant bé. L’últim que vam tenir va ser Ramón Planes, que com es dedica a això, portava promeses a preu de promesa. Com va fer amb Araujo o Pedri. Això és el que s’ha de fer. Vitor Roque és una promesa i ens hem gastat 60 milions. Això no té cap sentit. Cal fitxar a dos jugadors que realment marquin les diferències, com Haaland, Kimmich o Zubimendi i, la resta, han de ser futbolistes de la casa, com s’ha fet sempre. A nivell econòmic, el Barça tampoc va bé. Es va mantenir massa temps unes fitxes molt altes i s’ha tornat a cometre el mateix error. Són les conseqüències de no tenir un secretari tècnic i un CEO. Tornem a estar a on estàvem.

Cada any que passa perdem prestigi. Si parlem dels cinc millors equips d’Europa, possiblement no estaria el Barça. A nivell esportiu, estem més enrere. Econòmicament, hi ha pèrdues cada any i continua havent massa despesa. El tema social és un problema greu que té el Barça. Actualment, el soci no pinta res. Les decisions importants com les que s’estan prenent ara han de passar per referèndums al soci. El Barça és dels socis, i aquests han de ser importants. Som més que un club per això, i s’està perdent.

El gran encert es va produir al principi, rebaixant la massa salarial. Amb el temps, però, hem anat a menys. No fer-se forts en voler tenir el model Barça ha estat una de les grans equivocacions. No retenir a Messi va ser un error increïble. La seva fitxa es pagava sola. Tampoc s’ha fitxat bé. Som un club de Champions amb grans aspiracions. Tenim bons jugadors, però no cracks. En comptes de fitxar a set jugadors bons, s’haurien d’haver fitxat a tres cracks. L’error, per tant, ha estat no apostar pel model Barça i, per descomptat, no escoltar els que en saben. No tenim secretari tècnic, no tenim CEO, i així no es pot governar el Barça.

Soc optimista, però em preocupa molt. Soc optimista perquè el Barça és més que un club. Si mires el nombre de seguidors de grans clubs europeus com el Liverpool, el Bayern o el PSG, estan a anys llum del Barça. Això s’ha d’aprofitar i, per això soc optimista. Si ho agafem a temps i comencem a fer les coses ben fetes té solució. Ara bé, també estic preocupat quan veig a molts economistes dient que la S.A és irreversible. Amb una S.A, el Barça no serà el que tots estimem i volem.

En té molts. El més important és recuperar el model Barça. Aquest any s’hauria de vendre els jugadors que han demostrat que no marquen diferències i encertar amb els fitxatges. No podem fallar més. Ens estem convertint en un club de segona línia europea. Cal crear una estructura professional amb experts en cada àrea. Estem parlant d’un club que factura més de mil milions d’euros l’any. Necessites un CEO de manera imprescindible. Hem perdut tres anys. Cal començar ja a vendre bons jugadors que no són cracks, portar-ne un parell, confiar en el planter i fitxar un entrenador que continuï amb aquesta línia. Hauria de ser Garcia Pimienta.