La paciència i l’esforç sovint tenen premi. Dani Olmo n’ha trobat. El català va decidir aquest estiu fer tot el que pogués per tornar al Barça, sabent perfectament que arribaria en un context econòmic molt delicat per al club. Va haver d’esperar dues jornades sense poder jugar, estant preparat, fins que el club el va poder inscriure. Però ha complert un somni, i de quina manera. Debutant amb el primer equip del Barça, ha marcat dos gols en dos partits i ha confirmat per què és el gran fitxatge de l’estiu de l’equip de Flick.

Arribava per ser un jugador important i ha esvaït qualsevol dubte en les seves primeres aparicions. La seva entrada a Vallecas, en el debut, va capgirar el partit i va millorar molt el Barça. Ubicat com l’interior amb més alçada, va brillar rebent, girant i combinant en posicions interiors. Va amenaçar amb el seu gran xut llunyà estavellant-se al travesser i va acabar aconseguint el gol de la victòria. Contra el Valladolid va confirmar que l’excel·lent aterratge no havia estat casualitat. Clau per a la continuïtat a tres quarts i amb la porteria entre cella i cella. Dos pals, un gol anul·lat i el seu segon gol, el primer a casa.

L’habitual procés d’adaptació no ha existit amb Olmo. Era previsible que ser un jugador format al planter blaugrana li facilitaria la vida, parla el mateix llenguatge que tots els joves futbolistes de la Masia que s’estan consolidant recentment al primer equip. A més, el de Terrassa ja es coneixia molt bé amb Pedri, Lamine, Balde o Ferran, amb qui coincidia a la selecció espanyola. Cal sumar-hi Flick. El tècnic coneixia perfectament Olmo, l’havia seguit molt a Alemanya i tenia clar com podria funcionar en el seu Barça.

La màxima motivació del jugador, sumada a aquests arguments, ha permès que el seu impacte sigui enorme i immediat. El retorn d’Olmo és un luxe per a l’equip i per al quadre tècnic. És un jugador absolutament diferencial entre línies. Poder ajuntar-lo amb Pedri fa que el joc interior del Barça creixi moltíssim després de ser un dels evidents dèficits la campanya passada. L’equip ja no tan sols amenaça per fora amb Lamine o Raphinha, sinó que suma arguments de pes a l’esquena dels migcampistes rivals. Olmo és un perill constant a la frontal de l’àrea per la seva capacitat de jugar en espais reduïts. És un prodigi tècnic amb infinitat de recursos en els darrers metres.

És àgil de ment, executa ràpid i té una mirada vertical que li encanta a Flick. Les seves intencions són danyoses per al rival, ja que és capaç d’amenaçar amb el seu gran xut exterior, conduir, filtrar una última passada i arribar a situacions de finalització. En les dues primeres jornades, Olmo ha generat més de l’únic gol esperat per partit i més d’una assistència. A més, ha fet tres driblatges amb èxit per partit i ha guanyat més de la meitat dels duels individuals en què s’ha trobat. Un rendiment al qual cal sumar el seu desplegament físic també sense pilota, agressiu i intel·ligent, per ser important en la pressió alta que caracteritza el futbol de Hansi Flick.

Olmo té ara un context idoni per fer créixer les seves xifres de les darreres temporades. Tot i que sovint limitat per les lesions, no va poder arribar als dos dígits de gols per temporada en els quatre anys i mig que ha passat al Leipzig.

Té condicions per fer-ho, ho va tornar a demostrar a l’última Eurocopa. Tot i ser suplent els primers partits, la lesió de Pedri li va permetre entrar a l’onze i ser absolutament clau per explicar el títol d’Espanya. Va anotar tres gols, sent màxim golejador, i va repartir dues assistències, en tan sols sis partits. S’ha convertit en un jugador clau per a Luis de la Fuente. Precisament avui (20.45h), Espanya té compromís de la Lliga de les Nacions a Sèrbia i tot indica que Olmo serà un dels escollits a l’equip titular.

Amb 26 anys, Olmo torna a Barcelona en un moment de plenitud futbolística. No és casualitat que ahir fos anunciat com un dels 30 candidats a guanyar la pilota d’or –juntament amb Lamine Yamal son els únics culers que aspiren al premi. L’egarenc està preparat per passar els millors anys de la seva carrera a casa sent un dels puntals del projecte de Flick. L’entrenador no va dubtar quan se li va plantejar la possibilitat d’incorporar-lo, ho va deixar clar des que es va anunciar: “Olmo és molt bo, per això és al nostre equip. Ens dona control de pilota i gol.” A més, va mostrar un evident interès per poder comptar amb ell les dues primeres jornades en què no va poder ser inscrit.

Van ser moments complicats per al jugador, com per a qualsevol que no pot jugar estant en plenes condicions. Tot i això, ho va assumir, conscient del complex moment econòmic que passa el club i l’esforç que s’ha fet per poder incorporar-lo. Era una aposta ferma, ho va deixar clar el president Joan Laporta: “Era la prioritat esportiva fitxar Olmo, Deco ho va deixar clar des del principi del mercat, considerava que era el que necessitàvem. Estem molt satisfets per haver-ho aconseguit i amb el seu rendiment.”

Una prioritat de mercat per la qual el Barça acabarà desemborsant uns 60 milions d’euros al Leipzig: 55 són fixos i s’hi sumen un seguit de variables, algunes de senzilles que faran que la xifra final s’acosti a l’esmentada. Però el gran maldecap del club no ha estat el traspàs d’Olmo, sinó la seva inscripció. De fet, l’entitat ho ha acabat aconseguint, malgrat que, segurament, no com li hauria agradat fer-ho. Olmo està inscrit i pot jugar, però, de moment, fins al 31 de desembre. La marxa de Gündogan i altres sortides hi han ajudat, però no eren suficients. D’aquesta manera, el Barça ha hagut de recórrer a la lesió de quatre mesos de Christensen per avalar la fitxa del de Terrassa. Ara bé, el club ha de continuar treballant perquè el futbolista pugui continuar jugant el 2025. Tot indica que serà així que i no hi haurà un nou serial.