Victòria de campió
El Barça s'acosta al títol després de guanyar al difícil camp de Mestalla
Messi decideix un partit tàctic en què l'argentí hauria pogut golejar
Guardiola va viatjar i va derrotar Emery en la pissarra amb un dibuix inhabitual
Villa va ser rebut molt bé i el Real Madrid començarà a jugar a deu punts
Queda molta lliga i no es pot donar encara el títol per decidit, però a Madrid tenien marcada la visita del Barça a Mestalla com una de les dates en què podien escurçar la diferència de set punts. Perquè Pep Guardiola no havia guanyat mai en aquest camp contra el València i perquè els d'Unai Emery feia onze partits consecutius que no perdien, des que van visitar, precisament, el Santiago Bernabéu, i perquè els valencians són el segon millor equip de la segona volta només superats pel Barça. Però esperant la visita del Màlaga, Mourinho i els seus es van quedar amb un pam de nas. Els blaugrana, amb un altre gol de Leo Messi, continuen imparables i s'hauran despertat avui a deu punts dels blancs.
Que els dos entrenadors estudien perfectament els rivals i preparen a consciència els partits va quedar demostrat ja abans que Iturralde González assenyalés l'inici del partit. Unai Emery sorprenia deixant Soldado a la banqueta. Volia omplir el mig del camp i pressionar la sortida de pilota del Barça amb Mata, Joaquín i Pablo. A més, com ja havia fet al Camp Nou en el partit de la primera volta, reforçava la banda esquerra amb un doble lateral, Jordi Alba i Mathieu, per impedir les penetracions d'Alves i a la vegada per buscar els espais que el brasiler deixa quan s'incorpora a l'atac. Per això Jordi Alba va ser el jugador més incisiu dels locals, sobretot en la primera part. Pep Guardiola, que va poder viatjar tot i la lumbàlgia, havia preparat bé el partit des del llit el dia abans i també va sorprendre deixant Maxwell i Pedro a la banqueta i donant entrada a Adriano, després del seu bon partit a Mallorca, i a Mascherano. El tècnic blaugrana, que es decantava per una defensa de tres amb Piqué, Busquets i Abidal, intuïa que el partit es decidiria al mig del camp i decidia també omplir-lo de jugadors avançant la posició dels dos laterals, Alves i Adriano, als quals deixava les seves bandes per a ells solets. Tenir tres defenses darrere era suficient perquè tinguessin les espatlles ben cobertes.
Com va passar en el partit del Camp Nou, semblava en els primers minuts que Unai havia guanyat la partida tàctica. La pressió dels davanters locals impedia al Barça tenir la pilota, i sense pilota el Barça pateix. No ho va fer Pinto, perquè els locals no van xutar en aquesta fase entre els tres pals, però sí la resta de l'equip, els de davant perquè no tenien la pilota i els de darrere perquè veien com eren superats, especialment per la banda de Jordi Alba. A Barcelona, la benzina al València li va durar mitja part. Ahir només li va durar un quart d'hora. Una mica abans, de fet, Messi va tenir una triple oportunitat que no va acabar en gol per l'encert de Ricardo Costa i Guaita i el desencert de l'argentí. Aquella oportunitat va fer que els locals deixessin d'anar a buscar el Barça. L'oportunitat i també que el Barça va començar a pressionar la sortida de pilota dels centrals locals. Dealbert i Ricardo Costa no són dos virtuosos amb la pilota als peus. I així els de Guardiola van començar a jugar com sempre. A recuperar pilotes a camp contrari i a crear oportunitats. Ho feien amb algunes dificultats, amb algunes passades imprecises com a conseqüència de l'estat de la gespa, molt seca. Sempre la reguen a Mestalla abans del partit, però ahir van preferir no fer-ho. No era qüestió de donar facilitats al Barça. Adriano, que ho va provar sense sort amb el xut en un parell d'oportunitats, i Alves eren un perill constant per les bandes. Com ho era Villa amb la seva mobilitat i Messi amb les curses en progressió. L'argentí va tenir una altra oportunitat cap al minut 30 de les que no acostuma a fallar. Va pressionar Dealbert, li va treure la pilota i es va plantar sol davant Guaita, però va aixecar massa la pilota en la seva rematada final. També Villa, en el 41 i després d'una centrada d'Adriano, va poder marcar, però ho va impedir Guaita. El Barça podia marxar al vestidor guanyant, però ho feia amb el resultat igualat.
El València havia arribat viu al descans i Emery va optar per allargar el camp deixant Joaquín al vestidor i donant entrada a Soldado. I el moviment tàctic li va sortir bé, perquè els blaugrana van tornar a perdre el control del joc i van deixar de crear perill. De fet, el València va poder avançar-se quan estava a punt d'arribar-se al primer quart d'hora en un ràpid contraatac que va culminar Pablo amb un bon xut creuat que va sortir fregant el pal de la porteria d'un Pinto molt segur durant tota la nit. Mata i Pablo ocupaven posicions més naturals i el València semblava més equip, tot i que va ser Messi qui va estar a punt de marcar en una altra jugada de les que acostuma a acabar amb encert. Guardiola havia de sacsejar l'equip i ho va fer amb l'entrada de Pedro i tornant al dibuix habitual. Mascherano va marxar a la banqueta i Busquets va avançar la seva posició. Tocava anar pel partit i Messi, per fi, es va encarregar de decidir-lo quan s'arribava a l'últim quart d'hora del partit amb un xut ajustat al pal després d'una bona jugada d'Adriano per l'esquerra.
Fins al final era qüestió de posar-se a treballar, perquè el València collaria per buscar l'empat. Així va ser després dels canvis ofensius que va fer Unai Emery. S'havia d'aguantar el resultat perquè la victòria significava tenir bona part de la lliga guanyada. Els jugadors blaugrana ho sabien, ho van aconseguir amb lluita però sense tenir ensurts, i ho van celebrar al mig del camp com es mereixia el triomf, fent una gran pinya.