AQUEST ANY TAMBÉ
TONI BROSA
Doble moral
En el combat cara a cara del Barça i el Madrid en la lliga no hi ha KO possible fins que la quantitat de punts a disputar sigui menor que la que els separa en la classificació, però si aquesta setmana atípica tenia tres assalts, ja es pot dir que els blaugrana han guanyat els dos primers independentment de si el madridisme es lleva avui a 7 punts, a 8 o a 10 del lideratge. En el primer, el del cap de setmana, el Madrid va fallar a la Corunya (7 punts i persecució avortada) i els de Mourinho van esquerdar la fe en les pròpies forces. I en el segon, dimecres a Mestalla, va ser el Barça qui va dinamitar la fe madridista en les presumptes debilitats del líder.
Frega el KO tècnic el Madrid, mentre que el Barça apareix més sencer, poderós i convençut que mai de les seves possibilitats. Si gestos i sensacions signifiquen alguna cosa (que ho fan), valgui posar en paral·lel els de Guardiola i Mourinho. Un, el blaugrana, dirigint els seus jugadors en un escenari difícil i hostil, malgrat l'hèrnia discal que ahir va fer que ingressés en un centre hospitalari; l'altre, el blanc, menyspreant un col·lega (Pellegrini), una ciutat (Màlaga) i la intel·ligència aliena (o accepteu que la culpa és del calendari o sou uns «hipòcrites»).
A partir d'aquí, no cal buscar papers secundaris a les sales de premsa, quan el protagonista absolut d'aquest combat és el futbol. I el futbol del Barça, més enllà de la victòria i dels tres punts, va obtenir una doble victòria moral dimecres a la deshidratada gespa de Mestalla. Una, la que t'infla els pulmons d'oxigen, els músculs de força i la ment de confiança i, l'altra, la que inocula en el subconscient del rival la convicció íntima que res del que faci servirà per canviar el destí d'aquesta lliga.
Guardiola no havia guanyat a Mestalla i allà l'esperava el València d'Emery, tercer de la lliga amb 27 dels últims 33 punts sumats i amb la lliçó ben apresa sobre com posar el Barça en dificultats. Un altre repte per a l'inconformisme d'aquest equip, per al seu esperit de superació i per a la capacitat de buscar solucions als problemes. Com abans al Calderón o a Cornellà, Guardiola va moure peça i l'equip va trencar un altre sostre i un altre rècord, el de les dinou visites seguides invicte que tenia la Real Sociedad de Zamora, Satrustegui i López Ufarte fa 31 anys.
El guió del Madrid per a la remuntada en la lliga no preveia una gira triomfal del Barça pels Països Catalans (Mallorca i València). Dues sortides complicades, baixes notables en l'onze de gala (Víctor Valdés i Puyol els dos partits, Alves i Xavi el primer), el fantasma de l'Arsenal al rerefons, però la resposta blaugrana ha desarmat l'esperança blanca. Pinto no ha encaixat cap gol, Adriano, Keita i Mascherano han fregat l'excel·lent i Abidal i Iniesta han fet oblidar que hi faltava algú. El futbol de sempre, l'ofici necessari, la capacitat de treball que fes falta i la sensació que el campió ha marcat territori i té tot el que necessita per defensar-lo.