“La decisió ha anat arribant amb els mesos. I va ser per supervivència: vaig arribar a un punt on el cos no responia, mentalment estava esgotada i no trobava solucions: no sabia què m’estava passant.” diu Laura Peña en una entrevista a ECAT, en la què explica va deixar el bàsquet de manera temporal primer i després de manera definitiva.

“Per a mi prendre aquesta decisió és un èxit” argumenta la que va ser base de l’Spar Girona, el Cadí la Seu i el Femení Sant Adrià a la màxima categoria del bàsquet estatal. “Els meus últims mesos eren una contradicció constant: sé que el que estic fent no està bé però igualment ho seguia fent. El meu comportament obsessiu compulsió em provocava angoixa i depressió i n’era conscient, però ho havia de seguir fent.” argumenta sobre els seus darrers mesos com a jugadora professional. “Saber que no estàs bé, però no saber què et passa, voler-hi posar un nom però que et faci por saber què t’està passant. I no trobar una resposta a què m’estava passant. I decideixo aturar-me per recuperar-me i estar bé” és el que reconeix Peña en el diàleg amb Xavier Bardolet, en la que confessa haver-se sentit un frau i sempre tenir un “però” malgrat fer un bon partit, ja amb el Cadí o quan va arribar a formar part de la selecció espanyola absoluta.