Fundat els anys 30, el Maccabi és tot un històric del bàsquet continental. Té quatre Eurolligues (1977, 1981, 2004 i 2005) i una Suprolliga (2001) en el seu extens palmarès, i és el dominador absolut del bàsquet israelià –amb 48 títols de lliga i 37 de copa–. Les glòries europees, però, queden un pèl lluny, en aquella etapa daurada del 2004 i 2005, amb Jasikevicius, Anthony Parker o Baston en la plantilla, i després de ser subcampió el 2008 el conjunt hebreu ha faltat a la cita de les dues últimes finals a quatre, a Berlín i a París. L'any passat, a més, van perdre sorprenentment la lliga israeliana en favor del Hapoel Gilboa Galil Elyon, i el president, Shimon Mizrahi, va tenir clar que calia fer foc nou per redreçar el camí. Una renovació que s'ha fet, en part, desfent el camí i mirant cap al passat. Primer repescant estrelles que havien emigrat (com ara Lior Eliyahu i Tal Burstein) i, després, apostant pel retorn a la banqueta de David Blatt, un tècnic de reconegut prestigi i que ja va ser al Maccabi del 2000 al 2004 (del 2001 al 2003 com a entrenador principal i els altres dos anys d'assistent de Pini Gershon).

Amb Blatt el Maccabi, present en sis de les últimes onze finals a quatre, vol tornar a inscriure el seu nom en l'elit, i els resultats de la primera fase l'avalen com un dels seriosos aspirants en la cursa cap a la final a quatre de Barcelona. Tot i perdre el duel inaugural contra el Caja Laboral (94-78), el Maccabi va guanyar la resta de partits (nou de consecutius) i el seu balanç (9-1) és el millor del curs. L'aler alt Chuck Eidson (2m02) és el líder dels israelians (10,7 punts, 4,5 rebots, 4,6 assistències i 17,2 de valoració) i un dels supervivents de la plantilla del curs passat. Juntament amb ell, han seguit Doron Perkins, Yaniv Green, David Bluthenthal i l'etern Derrick Sharp (al club des del 1996). Pel que fa a les novetats, la principal ha estat l'arribada de Baby Shaq, el grec Sofoklis Schortsanitis. Després de la seva irregular etapa a Olympiacòs (amb alts i baixos i problemes de sobrepès) el pivot s'està erigint en un dels principals artífexs del pas endavant que han fet els de Tel-Aviv, amb els millors números de la seva carrera en l'Eurolliga (13,6 punts, 4,8 rebots i 16,3 de valoració en 22 minuts). També van arribar a l'estiu el base nord-americà Jeremy Pargo (germà de Jannero Pargo), bàsic en la direcció, i l'aler pivot Richard Hendrix, que a Granada el curs passat havia deixat una gran empremta (jugador revelació de l'ACB amb 13,1 punts i 6,9 rebots per partit). Hendrix no ha acabat de tenir el protagonisme esperat (es va especular, fins i tot, amb la seva possible sortida), però aporta versatilitat a un joc interior que els hebreus acaben d'arrodonir amb l'arribada de la jove perla sèrbia Milan Macvan. Una plantilla d'alt nivell que s'entreveu, amb permís de l'Olimpija, com el gran escull del Barça en la lluita pel primer lloc del grup.

El conjunt de Tel-Aviv ha estat el més fiable de la primera fase (9-1)