L'esperit d'Hezonja, insuficient
El Barça va sempre a remolc del Madrid, però l'aparició d'Hezonja amb 5 de 6 en triples porta el matx a un final igualat (72-70)
Es troben a faltar peces clau com Tomic (2 punts), Thomas (4) i Satoransky (7)
La lectura positiva del primer assalt pel títol és que si el Barça, sense jugar el seu millor bàsquet, es va quedar a les portes de donar la sorpresa, millorant alguns aspectes pot esgarrapar un triomf a Madrid. També és cert que els blancs tampoc van ser els que van guanyar l'Eurolliga. Els de Pascual, però, necessitaran que els principals pilars dels últims partits (Satoransky, Thomas i Tomic) facin un pas endavant. I la resta. Només van estar bé Hezonja i Navarro. Massa poc.
La posada en escena preocupava perquè el Madrid carregava Tomic amb dues faltes en el minut 3 i, dos minuts després, també Lampe. El Madrid carregava el rebot i tenia massa segones opcions. Defensivament, els de Pascual tenien molts desajustos. Després d'una primera fase d'igualtat (16-17) van arribar uns últims dos minuts fatídics de primer quart amb tres triples seguits (Sergio, Rudy i Nocioni) i un 11-0 (27-17). Els blancs feien molt mal en el dos per dos i, sobretot, les continuacions d'Ayón (sis punts seguits).
Aire de la segona unitat
Van ser les rotacions exteriors del Barça el que li van donar vida. Els triples d'Hezonja (2) i de Navarro canviaven la dinàmica aprofitant que Rudy (9 punts) era a la banqueta. Hezonja tenia continuïtat (11:55 minuts seguits) i els blaugrana es van acostar (31-28). Però va aparèixer Carroll per exhibir-se amb sis punts seguits. Curiosament, no amb el seu tir infal·lible sortint de bloqueig, sinó amb penetracions fins a la cuina. I això que tenia a sobre Oleson –gran defensor–, fet que parla del talent de l'escorta blanc. La diferència es va disparar. La sensació era que el Madrid estava dominant amb autoritat però que el seu avantatge en el descans només era de set punts (47-40). Tothom tenia clar, però, que per guanyar el partit era imprescindible apujar el nivell d'intensitat defensiva, perquè 47 punts rebuts en el primer temps eren una llosa massa gran, perquè per guanyar el Barça necessitaria fer un recital ofensiu. I això a domicili és molt complicat.
Tothom a defensar
Després de la represa es van tornar a certificar errors ja coneguts: Doellman fora del matx, pilotes perdudes i un triple de Rudy que retornava la màxima del matx (50-40). Però es va despertar Doellman estrenant-se amb cinc punts seguits (50-45). Una discutida tercera falta personal en atac, en un bloqueig de Tomic a Rudy, obligava el croat a marxar a la banqueta. Tomic quedava totalment desactivat (2 punts i 1/3 tirs de dos). El Barça tenia l'oportunitat d'acostar-se perquè els blancs no tenien l'encert dels referents en atac. Però el Barça no anava millor. En els set primers minuts només cinc punts, i de Doellman. Calia algun revulsiu. El trist parcial del tercer quart (12-13) ho deia tot. Hi havia hagut un canvi de xip en defensa.
En el darrer quart, després de dos minuts sense anotar ningú, el Madrid semblava trencar el matx (66-55 quan faltaven 6:19). Els blancs castigaven les debilitats blaugrana. Feia falta un revulsiu sense por, i aquest va ser Hezonja, que contra el Madrid es multiplica. El croat va anar fent triples i triples fins a un 5/6 que igualava el matx (72-70). Però al Barça li va faltar solidesa perquè els superclasse com Sergio Rodríguez es van carregar l'equip a les espatlles i van sentenciar.
Lesió de Navarro: “No fa bona pinta”
Quan faltaven 8:20 minuts per al final del matx i amb el partit obert (59-53) el capità del Barça, Juan Carlos Navarro, va fer un llançament i va aixecar la mà tot seguit demanant el canvi a Xavi Pascual. Tot i que quan va anar a la banqueta no van saltar les alarmes, sí que el que havia semblat un problema físic es va confirmar quan va acabar el matx. El club va comunicar que té una punxada a la fàscia plantar del peu dret que el fa ser dubte per al segon partit de demà. Curiosament, però, els problemes que havia arrossegat fins ara a la fàscia plantar els havia tingut al peu esquerre. Pascual va ser clar: “No fa bona pinta.”
